Anella verda de Vic

Una sortida bonica, llarga i amb l'opció gairebé permanent (llevat del tram que s'acosta a Santa Eulàlia de Riuprimer) de tallar pel dret i tornar cap al centre de Vic sense massa problemes. En algun punt han agafat algun camí una mica estrany, molt forçat, però la volta es fa força bé, amb menys de 2 hores es cobreixen tranquil·lament els 25 quilòmetres (aproximadament) molt plàcids...

L'única pega és que hi ha algun tros llarguet de carrer asfaltat i vorera, però bé, no es pot tenir tot :-)

Com sempre, el track a Wikiloc.

Cinta-bandolera per a la càmera

Fa un temps vaig veure les cintes LumaLoop en alguna pàgina d'Internet (no estic segur si era Xatakafoto o bé Microsiervos)... tant li fa; m'ho vaig estar mirant i ves per on, ho vaig trobar molt fàcil de fer a casa, així que vaig anar a comprar cinta, una tanca de motxilla i a cosir!
El primer que cal fer és buscar algun maletí mort de fàstic per casa, jo en vaig trobar 3-4 de portàtils vells o de maletins de propaganda de congressos. Tant li fa... si no en teniu cap, també podeu fer-vos la cinta, us en caldrà més i punt.

Comencem amb un tros de cinta de 15-20 cm, li posem el mascle de la tanca i el cosim, de manera que ens quedi un bucle on el mascle pugui girar lliurement.

A continuació busquem algun tros per refermar la femella a la nostra càmera (l'original fa servir una peça cargolada a la base del trípode: jo crec que això és una tonteria, perquè jo sempre porto muntada la peça per al trípode, així m'estalvio d'anar muntant i desmuntant). Jo vaig fer servir una cordeta d'una càmera vella, la vaig passar per la tanca femella i li vaig cosir un tros de cinta per banda i banda, perquè quedes més semblant a l'altra part. De totes maneres, aquesta cordeta per a mi és una mica massa llarga i sovint hi faig un nus perquè em quedi la càmera més a prop de la mà quan va penjada.

Finalment només queda posar el bucle a dins de la cinta de portàtil, tancar-ho amb les tanques que inclou la cinta original del portàtil i ajustar-ho al nostre cos. Penseu que us ha de quedar com una bandolera (mireu-vos el vídeo de LumaLoop per entendre-ho).

Vaig trobar que l'eina és molt útil per als que no ens agrada portar la càmera penjada al coll, però que sempre la volem tenir a mà. El millor de tot és que pots marxar de casa amb la cinta posada, però amb la càmera a la bossa; treure-la i enganxar-la quan vulguem començar a fer fotos, així no ens hem de preocupar massa d'on ens queda la càmera, ja que sempre quedarà al costat (els primers dies val la pena anar amb compte, ja que la càmera queda una mica deixada i hi ha tendència a què ens vagi picant al costat).

Eternal Running

Fa un parell de mesos vaig anar a correr l'Eternal Running de Moià, una cursa d'atletisme plena de proves i putades variades... al final, molt i molt divertit, però un cansament brutal.
La cursa es fa al Circuit verd, preparat per a motocròs, però en aquest cas hi havia només una colla de beneits fent l'idiota pel fang.

Resultat final:
1 hora i 10 minuts corrent, arrossegant-me, caminant, pujant, baixant i gairebé nedant pel fang...
10-12 quilòmetres duríssims.
Vaig morir a la pujada final, uns 80-100 metres on es pujava amb corda, just abans d'arribar a la foto següent.
Gairebé 2 setmanes amb mal d'esquena.

I aquí tenim la roba fent xup-xup a la rentadora, just després d'arribar :-O

 

L'any que ve repeteixo segur!

Pel·lícula: Noche en el museo 1 i 2

Infantils, però tampoc massa... la 2, molt millor que la 1.
Entretingudes per passar un parell de tardes amb la canalla. Per cert, després de veure la 1 creia que la 2 havia de ser un trunyo, ja que no hi ha gaire més a explicar... doncs resulta que li han trobat un bon argument i acaba sent força original.

Calldetenes - Puiglagulla - Taradell - Vic

Ahir vaig fer aquesta sortida en bici... una mica beneit, ja que a les 9 del matí, quan vaig marxar, la temperatura exterior era d'un grau positiu... així que ben abrigat i a patir!

 

Dades:
Distància: 29 quilòmetres
Temps total: 02:23:05
Mitjana de velocitat: 12,1 km/h
Velocitat màxima: 69,1 km/h (segurament a la baixada cap a Taradell).

Com sempre, per si algú s'anima, us deixo les dades del GPS al wikiloc :-)

Un aparcament de puta pena

És impossible fer-ho pitjor...

EMBED-Female Parking Epic Fail - Watch more free videos

Vist a desvariandoando.

Pel·lícula: Eurotrip

Si et va agradar American Pie o Road Trip, mira't aquesta, fa força riure, hi ha moltes situacions còmiques i molt rebuscades, s'explota el tòpic fins a límits insospitables... i a més, surten força tetes XDDD
No cal buscar-hi més, només un bon fart de riure, escenes inverosímils i riure a costa dels altres. Com a mínim, haig de dir que no passen per casa nostra i que, per tant, ens escapem del tòpic sangria-flamenco-toros-olé (quan veurem els famosos barrets de mexicans en una pel·lícula? Uns barrets tan anostrats que no entendria ballar una sardana sense portar-lo posat).

Llibre: 100 mites de la ciència, de Daniel closa i Autet

Un llibre ple de curiositats que desmenteix 100 mites científics. Aquest llibre és ideal, sens dubte, per ser l'estrella dels sopars: està farcit d'anècdotes i d'aquella mena d'informació que sempre fa riure quan surt en una tertúlia.

Closa fa una redacció impecable, molt divertida i amena, i amb moltes referències a alumnes; a mi, com a professor, sempre m'ha fet gràcia veure que no sóc l'únic que té alumnes més rucs que una sabata :-)

Hi ha una segona part del llibre, amb misteris que la ciència no ha aconseguit resoldre. El té el meu cunyat, a veure si me'l deixa algun dia i puc confirmar que Daniel Closa confirma aquest bon estil escrivint.

Volta urbana a Vic amb patins

Doncs això, ahir em vaig calçar els patins, després de molt temps sense fer-ho, i vaig anar a completar la volta urbana de Vic... val a dir que vaig arribar força petat, en 1-2 moments se m'adormien les natges de tanta pujada seguida...

Sigui com sigui, ja tinc tot el circuit marcat (amb una petita variació, ja que a la part nord-oest, es fa un trosset per un pla ple d'herba i jo amb els patins ho tenia força cru per passar-hi), així que si algú s'hi anima, el podeu descarregar a wikiloc.

Temps: 53 minuts.
Distància: 11,5 km.

Sant Feliu Sasserra

Fira de bruixes... 2 fotos que van sortir força bé.

La fira, sense pena ni glòria... cada cop s'assemblen més totes :-(

Calldetenes - Ruta dels molins - Sant Marc

Ho he aconseguit... avui he ordenat al meu despertador biològic que m'havia de llevar abans de les 7 i, com era d'esperar, a les 6:50 m'he despertat: no falla mai (bé, gairebé mai... per això també tinc un despertador normal, però que el faig servir ben poc). Me n'he anat a córrer, una sortida curta però intensa (la pujada final a Sant Marc pel dret és molt i molt dura). Al final 7,57 km en 45 minuts, no està malament :-)

Com sempre, el registre del GPS a wikiloc.

Ara és la tarda i amb prou feines em noto cansat... a veure si dura la tendència

Exercici!

Gent, heu de saber que tinc la síndrome del pare embarassat! Sort que ja s'acaba aquest embaràs, perquè de continuar així, potser acabaré sortint rodolant... m'he engreixat com un bacó.
Per tant, he decidit que en lloc de fer exercici esporàdicament (bàsicament BTT i córrer), m'haig d'establir un programa i una regularitat a complir. Després de llegir un llibre per inspirar-me, està clar que no puc anar-hi quan tingui temps, sinó que haig de trobar temps per anar-hi... costa d'explicar, però crec que me'n sortiré: m'haig de llevar una horeta abans, així mentre tothom dorm per casa, jo tinc temps de córrer tranquil·lament :-)

Per desgràcia meva, haig de dir que vaig intentar posar-ho en marxa la setmana passada i que avui ja he abandonat! Dijous a la tarda vaig fer aquesta sortida en bici. 32 quilòmetres en gairebé 2 hores... i a més, era el primer dia que portava GPS i em vaig embolicar moltíssim al començament, per dins de Vic.

Dissabte al matí em vaig llevar una mica abans de les 7 i me'n vaig anar a córrer pel circuit urbà de Vic, anava molt de tard i quan passava a la meitat, vaig tallar la ciutat pel mig (en lloc de fer tota la volta per fora) i cap a casa. Aquí teniu el circuit al wikilocs. 6,81 quilòmetres en uns 35 minuts... vaig arribar a casa força bé, molt poc cansat. Per desgràcia, aquest circuit és gairebé tot sobre vorera, així que cansa força els genolls pels impactes; òbviament, és molt més còmode córrer sobre terra o pista.

I ara ve el mea culpa: ja he abandonat... ahir vam fer castanyada i quan me'n vaig anar al llit, ja tenia més que clar que avui no aniria a córrer. Coneixent-me, sé que abandonaré (un cop més). De totes maneres, demà intentaré tornar-me a posar al dia i sortir a córrer al matí, aprofitant el canvi d'hora, a veure si puc anar a pujar a Sant Marc per veure com surt el sol abans que tothom a casa es llevi.

Festa dels súpers

Landscape, originally uploaded by surfzone™.

Com a mínim va valer la pena anar-hi per fer una foto...

Els racons de la memòria

Aquest cap de setmana hi havia el circ Cric a Vic, amb l'espectacle Els racons de la memòria: 35 anys fent el pallasso. Hi hem anat. Ha estat genial. GENIAL. Feia temps que no reia tant.
Si us agrada l'humor de Tom i Jerry, no dubteu ni un minut en anar-hi, us ho passareu d'allò més bé.

Per cert, hi ha algun número força guarro, però realment val molt la pena veure el Tortell Poltrona i el seu equip fent el que saben fer millor: el pallasso :-)

Per cert, el circ és cultura.

Pel·lícula: 2012

Llarga, fantasmagòrica i un pèl avorrida. L'equip d'efectes especials va esprémer al màxim i fins al més enllà la llicència d'After Effects, perquè hi ha molts i molts fragments totalment digitals.
Per desgràcia, segueix el patró típic de les pel·lícules de desastres: desgràcia rere desgràcia que se soluciona a l'últim moment, però que quan ha arribat la solució, encara passa una cosa pitjor.
L'únic detall positiu que vull destacar és el pilot rus de l'avió, un tal Sasha, en la versió doblada al castellà, podria haver-lo doblat el Mourinho XDDD

Llibre: El pèndol de Foucault, d'Umberto Eco

Ho he intentat, he llegit més de 200 pàgines, però m'ha vençut... la història ha estat molt pesada i amb tanta referència contínua enrere, ha arribat un punt en què m'he perdut :-(

Què hi farem... un altre dia serà!

Sant Jeroni

Patró dels traductors... el primer del nostre clan, ben conegut pels seus errors de traducció (i en això també en som seguidors).

Felicitats a tots els damnificats.

Gats i parkour

Aquí teniu un vídeo que demostra que els ninja dels segle XXI són els gats...



Vist a icanhascheezburger.

Pel·lícula: Disaster movie

Ahir vaig veure Disaster movie, una paròdia de les pel·lícules apocalíptiques (entre d'altres) i és força divertida, però hi ha alguna broma que dura massa (com per exemple, la de Hannah Montana, al final cansa). La traducció de la pel·lícula ha de ser força complicada, ja que hi ha cançons importants per al guió i que, per tant, cal traduir-les amb la màxima precaució.
Fa molt riure que surtin un munt de personatges interpretats per pocs autors. També està molt bé pel pilot de referències d'altres pel·licules que apareixen contínuament.

L'heroi de la pel·lícula: la noia embarassada.
El pal de la pel·lícula: Albin y las ardillas.

Llibre: La guerra de dos mundos, de Sergio L. Palacios

Un altre llibre al sac. Aquest va ser realment ràpid, amb poc més d'una setmana va estar polit, i això que és d'assaig!
Palacios divaga amb molt d'humor (i molts coneixements) sobre superherois, ficció, monstres i demés, i les impossibilitats físiques del que passa a les pel·lícules o als còmics. Les paradoxes sobre els viatges en el temps, per què Superman no ho pot fer tot (malgrat ser el superheroi amb més poders) o la potència de les extremitats de Hulk... una lectura entretinguda, farcida amb dades i equacions quan venen al cas, però que no es fa pesat de cap manera.

Pel·lícula: Bee movie

A priori semblava una pel·lícula infantil. La veritat és que és una pel·lícula feixuga, amb uns trossos de judicis típics de pel·lícula nord-americana que farien avorrir fins i tot a Perry Mason (imagineu-vos com s'avorreixen la canalla de casa). Curiosament, tota la pel·lícula s'assembla moltíssim a Ratatouille (estrenada el mateix any): animals col·laborant amb humans, el pla que fracassa però que al final es gira la truita... en fi, res de l'altre món.

Suposo que la versió original deu tenir la mínima gràcia d'escoltar Seinfeld fent d'abella, però la veritat és que és una pel·lícula que es podria haver quedat al PC de renderitzar i haver formatat el disc dur a l'últim moment: haurien fet un favor a la humanitat XD

Llibre: Punto crítico, de Michael Crichton

Un thriller amb poca acció, una mica ensopit, molt centrat en la psicologia de la protagonista, una alta executiva d'una empresa aeronàutica a qui li han col·locat a sobre un mort...

Val la pena recordar que Crichton era un mestre de la ficció, ja que llibre que feia, llibre que acabava als estudis de Hollywood, una mina segura (Jurassic Park, Congo, Esfera, Assetjament, El món perdut, Twister...), i això es nota en els seus llibres (Presa fa cagar de por només de pensar què passaria si fos real): domina a la perfecció el ritme de la novel·la; això no obstant, com he dit abans, trobo que aquesta obra no té el ritme d'altres llibres seus. De totes maneres, val a dir que després d'haver llegit uns quants llibres seus, t'adones que la majoria segueixen el mateix esquema, però amb personatges / històries diferents.

M'agrada molt, això sí, perquè mossega, i molt, el sensacionalisme periodístic (la imatge per davant de la informació veraç). Sort que va morir fa un parell d'anys, perquè ara per ara, si veiés quin periodisme tenim, hauria cremat un parell de cadenes XDDD

Aviso que em vaig polir les 390 pàgines en una mica més d'una setmaneta... és addictiu amb ganes!

Pel·lícula: Els rius de color porpra (I i II)

Fa uns dies van fer-les totes dues seguides a TV3. Pel que vaig veure, eren adaptacions d'una novel·la francesa d'èxit internacional, amb Jean Reno al capdavant (sent una pel·lícula francesa, no podia ser de cap altra manera). El problema és que en la promoció que feien a TV3 es veien imatges de les dues pel·lícules i, per tant, ja sabies que Jean Reno no moriria a la primera, per molt putes que les arribés a passar XD

Les pel·lícules estan realment bé, tenen un argument molt diferent, força creïble, però que enganxa des del primer minut. Com era d'esperar, ja que no és una superproducció de Hollywood, la violència, sovint gratuïta, queda perfectament retratada amb molta sang i imatges punyents, i amb alguns cadàvers que fan MOLTA angúnia (res de la típica imatge ràpida que dius "ho he vist bé o no?", sinó preses lentes i duríssimes dels cadàvers XDDD

A mi personalment em va agradar més la segona, l'argument potser té elements més fantasiosos, però l'acció es desenvolupa millor (des del meu punt de vista).

Les heu vist? Què us han semblat?

Quin dia...

Al matí, al parc, la meva filla em demana que sacsegi una pomera carregadíssima de pomes (bordes), que en volen per jugar-hi. Jo no m'hi penso ni un moment, busco una branca, salto i m'hi penjo. Avís per als lectors: no pengeu 80 quilos de cop en un arbre que estigui corcat... tal com m'he penjat, sento un crec i ja era a terra, amb l'arbre a sobre :-O

En fi, així anem...

A la tarda he anat a córrer, una hora i mitja fent intervals suaus, m'he fulminat tot el Gurri.

Resultat: un cop al braç per la caiguda de l'arbre (tot un èxit, veient el desastre que podia haver passat) i unes agulletes d'escàndol a les cames.

Demà serà un altre dia (suposo).

Llibre: Mira cómo se hace - 500 cosas que debes saber, de Derek Fagerstrom, Lauren Smith i el Show Me Team

Un llibre curiós, sens dubte, aquest... amb 2-3 hores te l'has polit, ja que és tot gràfic, hi ha molt poca lletra. El títol és ben explicatiu: el llibre explica com fer 500 coses, des d'un nus de corbata, passant per un bloody mary, o un 360 kickflip amb un skate.

De totes les coses que ensenya (i que no sabia fer), en vaig provar dues: uns collarets amb Sculpey per a les nenes i pintar una habitació. Crec que no en tornaré a fer cap de les dues mai més XDDD

Tot i haver-hi poca lletra, la traducció del llibre és una mica confusa, però l'error té una causa clara (als ulls d'un traductor professional, és clar): el traductor devia rebre només el text, perquè la majoria d'errors són per falta de context :-(

La primera càmera digital de la història

Brutal! No m'imagino anar guardant cintes per les fotos XDDD

Vista aquí, on podreu comprovar totes les especificacions

Llibre: L'atles furtiu, d'Alfred Bosch

El llibre prometia força, la sinopsi de la contraportada prometia moltes aventures; jo vaig trobar que al començament costa molt seguir-lo, és força carregós (també hi ajuda que tingui les lletres molt petites i força espesses) i enganxa poc. En canvi, quan l'acció canvia d'escenari, les coses es posen força interessants.
Un dels punts positius és que, tot i només explicar la història de Jafudà, un jueu fill d'un artesà de cartes navals, el fil argumental va endavant i endarrere segons convé a l'autor i al contrari del que pot semblar, atreu molt més l'atenció del lector, ja que t'avança fets que passaran més tard.

Dada curiosa: hi ha un cameo de Bernat Metge molt curiós.

Per cert, aquest dimecres la Daina va agafar el camí del cel dels gossos; després de 13 anys de bogeria absoluta sense descans, espero que descansi en pau...

Adéu amiga i companya nostra :-)

Ser esquizofrènic

Us passo un vídeo amb una simulació de com és la vida d'un esquizofrènic... és força dur, us aviso.

Lllibre: El pelegrí del temps

No puc dir-vos de quin autor és, ara mateix no ho recordo, només puc dir que era gabatxo (res que Google no pugui solucionar, és clar, però no hi ha com tenir mandra aquestes hores de la nit).

El llibre està realment molt bé, aventures medievals, ficció molt ben trenada sobre un rerefons històric (la creació de l'orde dels templers), intriga fins molt endavant, tecnologia medieval curiosa, amb esquitxos de ciència-ficció, una mica desconcertants al començament, però curiosos i molt ben recollits amb el desenllaç del llibre.

Gairebé 500 pàgines, me'l vaig polir en menys de 3 setmanes, això vol dir alguna cosa, clar!

Llibre: El quart Reich, de Francesc Miralles

Fa uns 15 dies em vaig fulminar El quart Reich, de Francesc Miralles, un thriller intens, ràpid i curiós, perquè reflecteix força bé com deuen veure la nostra cultura els guiris. Potser li he trobat a faltar una mica més de chiki-chiki, ja m'enteneu, surten noies voluptuoses, però al final, res de res...
També està molt bé veure que els personatges no són immunes, sinó que tenen sentiments i, especialment, senten dolor i frustració, per exemple.

Si us agraden els llibres d'aventures i de personatges vivint situacions límit, us el recomano.

El conill de la meva dona

És maco o no? M'ensenyeu el vostre?

Visca!

Tots a una: visca el traductor automàtic!

Visca!

Visca no repassar el que s'ha fet!

Visca!

Tampoc deuen saber que xip és una paraula acceptada pel TermCat...

Per cert, m'encanta la gent que fa ena geminada on no toca, són d'un altre planeta. Avui he sentit un "ténnica" a la ràdio que m'ha fet riure molt :-)

Primers auxilis

Diu que amb coneixements bàsics de primers auxilis, es pot salvar una vida... a veure si així en fem memòria :-)

Super Sexy CPR from Super Sexy CPR on Vimeo. Vist a Hawtness.

Ole, ole i ole!

Com m'agraden els toros... especialment quan surten notícies com aquesta!

Només puc dir això: ole!

Diumenge -> dilluns

La que ens espera...

A la meva - Jep Cabestany

Ahir a La competència el Jep Cabestany va oferir una versió magistral del My Way de Frank Sinatra... jo l'he retallat del podcast i aquí us el deixo... espero que agradi :-)

Sant Jordi

Gent, feliç Sant Jordi... hi ha millor dia per declarar-se que avui, el dia dels enamorats catalans? Espero que si ho feu, us surti millor que els del vídeo...

Tret de failblog

Corrector?

Dic jo... si ve amb fons públics, per què ningú passa el corrector? Coi, que només cal pitjar F7!

Una tele gran

Quina tele més fotografiada...

Un altre curt

Fa força dies que vam acabar de rodar i muntar un altre curt, aquest cop en forma coral amb el grup del curs de curtmetratges del Seminari... aquí en teniu el resultat. S'accepten crítiques, cops de puny i tomàquets (aquests últims, si els podeu portar a casa en un cabàs en lloc de tirar-los amb mala llet, us ho agrairem).

I si voleu veure les preses falses, també les tenim:

Llibre: Les històries que les paraules amaguen, Xavier Duran

Aquest llibre, Les històries que les paraules amaguen de Xavier Duran, és l'últim que he llegit. El llibre està ple de curiositats etimològiques sobre paraules actuals, d'on provenen, què significaven, com han evolucionat, etc. En general el llibre és entretingut, però és una mica dispers, els articles comencen bé però acaben amb poca concreció, i sempre amb un judici de valors (sovint poc encertat, segons el meu parer).

LOLcats

...o els gats que fan riure, ho podríem catalanitzar com a LOLgats. Pàgina web de capçalera absoluta, no us ho perdeu (en anglès, i força complicat, això sí).

Per cert, sabíeu que els gats poden desafiar determinades regles físiques, com ara la gravetat o bé com observeu aquí... els límits anatòmics?

Avall!

Quina traça hi tenen, els punyeteros...

Ja els agradaria a alguns tenir l'equilibri d'aquests!

Vist a urlesque

Algú s'anima

Si hem de fer cas a l'etiqueta... això només és apte per a persones de cor fort...

Vist i retratat a la Fira medieval de Vic

Llibre: Relictum, de Michael Byrnes

Relictum és l'últim llibre que he llegit, el vaig agafar fa unes tres setmanes del Bibliobús i està molt bé, conjuga acció i intriga a parts iguals, històries que es creuen d'una manera enginyosa i un desenllaç força bo. L'única llàstima és que a la part posterior del llibre apareix un resum on es faciliten massa detalls d'un aspecte de la història, que pot ser obvi o no, però que avança molts esdeveniments.

Tot s'acaba

Vet aquí un altre curtmetratge de producció pròpia... s'agraeixen comentaris :-)

Aiii, Vodafone, Vodafone...

 

En aquesta botiga de Vodafone de Vic no es van adonar que l'ordinador de l'aparador havia fracassat amb la presentació... en fi, així anem.

Quina set

Bon profit, Daina!

Catxis!

Fa un temps vaig anar a ingressar un taló, i a l'últim moment el de l'oficina es va adonar de l'error... catxis!

 

Per desgràcia meva, en aquell moment al personal de l'oficina no li va fer mandra rectificar l'error (i no com passa sovint, que sembla que et facin un favor fins i tot deixant-te respirar el seu aire).

Editat: feu clic sobre la imatge, les dades interessants són a la dreta...

El meu primer curt :-)

Aquí el teniu!

 

Exercici d'un minut sense talls :-)

Perdidos

Finalment, avui, sisena temporada.
Com deia el Schuster: "creo que no hase falta desir nada más".

Bastiments

2 hores i mitja de pujada amb raquetes i la planxa a l'esquena... per fer aquesta foto:

No hi ha constància física de la baixada triomfal posterior, però quedarà gravada per sempre al meu cervell :-)
Gent, si no heu provat el back-country, no sabeu què és l'autèntic surf de neu.

Quina confitura, tu!

No m'imagino com preparen aquesta confitura a la Granja Armengol...

Cirque du Soleil: Saltimbanco

Divendres a la tarda vam anar a veure Saltimbanco, del Cirque du Soleil. És el segon cop que anem a veure aquesta companyia de circ, realment espectacular. L'any passat vam anar a veure Quidam. Pel meu gust, era molt millor l'anterior: era més dinàmic, hi havia més números i una història que els anava enllaçant (tot i que costava de seguir). Aquest, en canvi, és força diferent: hi ha pocs números, però són més llargs, alguns de molt espectaculars, amb molta acrobàcia, però sempre trobes a faltar alguna coseta.
L'altra diferència és que Quidam es feia a la seva carpa de circ, amb tota la màgia que això significa, amb grades inclinades i des de tot arreu es veia la pista i tot l'espectacle de manera fantàstica. Aquest, però, es feia al Palau Sant Jordi, amb molta més capacitat, però clar, el terra del Palau no està inclinat, i les cadires de pista quedaven una mica més baixes que la pista, tant les del davant com les del darrere i, per tant, la pista et quedava a l'alçada dels ulls i no es veia el terra.
Malgrat tot, el nivell que sempre han demostrat aquests artistes-atletes es manté a la perfecció, tant en moviments com en maquillatge, sempre especial i amb la fantasia genial del Cirque.

Treure bolquers

Tenim la rentadora fent hores extres, ahir vam començar a treure els bolquers de l'Adriana i, de moment, el primer dia només va tocar canviar les calcetes uns 15 cops...
Ànims que ja queda menys :-D