Llibre: L'atles furtiu, d'Alfred Bosch

El llibre prometia força, la sinopsi de la contraportada prometia moltes aventures; jo vaig trobar que al començament costa molt seguir-lo, és força carregós (també hi ajuda que tingui les lletres molt petites i força espesses) i enganxa poc. En canvi, quan l'acció canvia d'escenari, les coses es posen força interessants.
Un dels punts positius és que, tot i només explicar la història de Jafudà, un jueu fill d'un artesà de cartes navals, el fil argumental va endavant i endarrere segons convé a l'autor i al contrari del que pot semblar, atreu molt més l'atenció del lector, ja que t'avança fets que passaran més tard.

Dada curiosa: hi ha un cameo de Bernat Metge molt curiós.

Per cert, aquest dimecres la Daina va agafar el camí del cel dels gossos; després de 13 anys de bogeria absoluta sense descans, espero que descansi en pau...

Adéu amiga i companya nostra :-)