Circ de Tristaina

Després d'una tarda fent el gos, molt el gos, a Caldea, el diumenge al matí ens vam llevar d'hora amb la intenció de fer tot el circ de Tristaina, excursió recomanada via Twitter per El Porquet de Sant Antoni (juntament amb una dotzena més d'opcions addicionals).

La veritat és que l'excursió val molt la pena, l'entorn natural és fantàstic, amb una caminada inicial de mitja horeta més o menys ja veus els estanys, i això et dóna molta empenta per continuar. A més, el lloc està molt bé perquè hi ha poca gent, està poc transitat (de fet, l'excursió comença on s'acaba la carretera, i això vol dir que la gent no hi pot arribar per casualitat).

Per desgràcia nostra, quan portàvem una estoneta caminant, va començar a bufar vent molt fort i entrar boira al circ, i com que tampoc les teníem totes per si s'embolicava molt la meteorologia (anàvem tots dos amb pantalons curts), vam decidir no jugar-nos-la i baixar avall, pel costat d'una tartera, i cap als estanys. Allà ens vam passejar una bona estona, vam visitar-los tots tres (per cert, medalla d'honor al que va donar-los nom... primer estany, estany del mig i estany de més amunt: és impossible confondre's).

Aquí teniu el track de Wikiloc (si voleu fer el circ sencer, descarregueu-vos-en algun altre de més detallat).

Quatre barres

Ara mateix torno del concert de Quatre barres, inclòs a dins dels actes de la Festa major de Vic (demà-avui 5 de juliol és Sant Miquel dels Sants, el patró de la ciutat). El concert era gratis i la veritat és que ha estat bé,  un parell d'hores repassant els hits del rock català. Per sort només del rock català (o sigui, que no hi ha la colla d'aturats subnormals d'avui dia).
Hi ha hagut un parell de coses que es podrien haver estalviat... sens dubte la que m'ha cansat més era que contínuament s'estiguessin dient el nom de qui havia acabat de cantar. A cada cançó, quan acabava, el nom. Semblava com si no s'acabessin de creure que la gent els coneixia. També cansava força que abans de cada cançó deien quina era i de qui era (suposo que és una manera de donar el crèdit adequat a cada cançó i que deu entrar al contracte així), però era força estrany que t'anessin dient què tocarien després.
Els músics ho han fet molt bé, el guitarra solista ho ha brodat tema rere tema :-)
Un dels cantants (el que tocava el saxo amb les cançons de Sangtraït) tenia una gràcia especial ballant, era una mescla de Carlton Banks...

i dels pirates ballarins que surten a EntangledTangled - I've got a dream (gràcies per la correcció, Lydia) i que tan agraden a les meves filles

(Passeu directament al 2:59).

Sigui com sigui, els cantants van força sobrats per fer un espectacle de versions i poca cosa més.
Això sí, una de les tres cantants femenines es menja l'escenari. Tot i que n'han dit el nom 100 vegades, no hi ha manera que el recordi (i a l'hora que és no vull buscar-lo al Google, que ara ja fan pagar). Bona potència de veu, saltant i ballant tota l'estona i el millor de tot: dona amb corbes ;-)
Per cert, el cantant amb grenyes l'ha cagat 3 o 4 vegades amb la lletra...