Quatre barres

Ara mateix torno del concert de Quatre barres, inclòs a dins dels actes de la Festa major de Vic (demà-avui 5 de juliol és Sant Miquel dels Sants, el patró de la ciutat). El concert era gratis i la veritat és que ha estat bé,  un parell d'hores repassant els hits del rock català. Per sort només del rock català (o sigui, que no hi ha la colla d'aturats subnormals d'avui dia).
Hi ha hagut un parell de coses que es podrien haver estalviat... sens dubte la que m'ha cansat més era que contínuament s'estiguessin dient el nom de qui havia acabat de cantar. A cada cançó, quan acabava, el nom. Semblava com si no s'acabessin de creure que la gent els coneixia. També cansava força que abans de cada cançó deien quina era i de qui era (suposo que és una manera de donar el crèdit adequat a cada cançó i que deu entrar al contracte així), però era força estrany que t'anessin dient què tocarien després.
Els músics ho han fet molt bé, el guitarra solista ho ha brodat tema rere tema :-)
Un dels cantants (el que tocava el saxo amb les cançons de Sangtraït) tenia una gràcia especial ballant, era una mescla de Carlton Banks...

i dels pirates ballarins que surten a EntangledTangled - I've got a dream (gràcies per la correcció, Lydia) i que tan agraden a les meves filles

(Passeu directament al 2:59).

Sigui com sigui, els cantants van força sobrats per fer un espectacle de versions i poca cosa més.
Això sí, una de les tres cantants femenines es menja l'escenari. Tot i que n'han dit el nom 100 vegades, no hi ha manera que el recordi (i a l'hora que és no vull buscar-lo al Google, que ara ja fan pagar). Bona potència de veu, saltant i ballant tota l'estona i el millor de tot: dona amb corbes ;-)
Per cert, el cantant amb grenyes l'ha cagat 3 o 4 vegades amb la lletra...

Avui m'he pogut llevar...

... tot i que ahir vam anar a veure el musical Hoy no me puedo levantar, amb les cançons de Mecano.
Les entrades van ser un regal del meu cunyat per a la seva germana, així que jo hi anava de paquet. La veritat és que ens va agradar molt, l'obra té molta gràcia i està ben trobada... és una història que s'adapta molt bé a les cançons més conegudes del grup (suposo que deu ser al contrari que la resta de musicals, on s'agafa una història i se'n fan les cançons).
Per cert, la noia que teníem al davant podria haver deixat el mòbil a casa: cada 10 minuts el treia de la butxaca per mirar quina hora era i distreia que donava gust :-D