dimecres, 30 de març del 2011

Preparant la Finisher

Aquest diumenge hi ha la 2a edició de la Finisher UVic... ja hi estic inscrit, l'any passat m'ho vaig passar realment bé (i vaig acabar realment mort), i després de l'experiència viscuda a l'Eternal Running de Moià, tenia ganes de fer una altra carrera de putades d'obstacles.
Així que ja fa uns quants dies que torno a córrer, ara que m'he recuperat de la garrotada amb la bicicleta pujant una trista vorera.
Com sempre, l'enllaç a Wikiloc per si voleu el track per al GPS. Haig de dir que hi ha hagut un tros en què l'aparell ha embogit (des del carrer Arquebisbe Alemany i fins la plaça de la Divina pastora) i no ha enregistrat res. Jo he tirat les línies a posteriori. També veig que pel passeig d'En Pep Ventura s'ha dedicat a fer línies rectes...
Per cert, si diumenge voleu anar a veure la cursa, recomano que aneu a aquest passeig, ja que és on es veu la major part del riu (sí, l'any passat vam passar molt tros per dins del riu, amb natació opcional inclosa) i hi ha les piscines de fang, tot un espectacle on diuen les males llengües que algun beneit es va tirar de bomba (ep, això diuen, tu).

Dades aproximades:
Distància: 7 quilòmetres
Temps: 42 minuts

dilluns, 21 de març del 2011

Music is in the air


Music notes, originally uploaded by surfzone™.

Com fer tonteries amb un cartro i unes tisores :-)

Sèries: Spartacus, sangre y arena (temporada 1)

Vet aquí una sèrie que portarà cua (literalment), ja que conté llenguatge obscè, escenes de sexe força explícit i sang i fetge a galledes.

La història és ben coneguda: un soldat traci es nega a acceptar les ordres d'un llegat romà, superior seu (per dret de conquesta), quan l'envia a una mort segura; és fet captiu i a partir de llavors es converteix d'esclau en gladiador, passant-les més putes que Caïn pel camí...

Els primers episodis són fluixets, ja que recorda massa a 300, la pel·lícula on es van gastar més litres de quètxup i oli de la història, tant per l'abús de les escenes amb croma com per la poca roba que porta tothom. De totes maneres, a mesura que va avançant, la sèrie guanya molt quant a intriga. A part, també juga amb un altre valor segur: apareixen tetes arreu, i ja sabem que això atreu al públic masculí.

Val la pena seguir la sèrie per veure Lucy Lawless ensenyant tot el que volíem veure a Xena, a banda de la seva genial interpretació de Lucrècia, una dona pèrfida i malvada com poques, o Ilitia, una romana que comença ben pàmfila i acaba... bé, acaba com acaba (com sempre, amb poca o gens de roba).
El personatge que fa d'Espartac devia estar patrocinat per Ricola, perquè la meitat de la pel·lícula se la passa cridant. Cridant molt.
I ja finalment per acabar de reventar la ficció de l'època, els gladiadors eren homes bèsties i malcarats. En aquesta sèrie apareixen així, repartint llesques a la mínima... però en canvi, quan parlen no paren de fer servir metàfores, i cada cop més elaborades. De veritat que aquest fet em feia riure molt!

divendres, 18 de març del 2011

Videojoc: Warioware: Smooth Moves

Me'l vaig comprar de segona mà per 5-7 €, per jugar-hi amb les meves filles, però m'he trobat que fa posar mooolt nerviós, cal estar molt al cas per jugar-hi bé i, per postres, no té multijugador :-(
De totes maneres el joc és divertit, molt divertit, et fa fer l'idiota que dóna gust. Finalment també puc dir que si m'hagués parat a mirar bé la informació del PEGI, no me l'hauria d'haver comprat, ja que no arriben als 7 anys que recomanen...

dimarts, 15 de març del 2011

Pel·lícula: Banderas De Nuestros Padres

Un retrat brutal de la guerra del Vietnam i la passió desmesurada d'Estats Units per crear herois i la necessitat de tenir-los i poder-los ensenyar. A part del muntatge de la fotografia mítica de la presa de la illa d'Iwo Jima, que sembla que hauria de ser el punt culminant de la pel·lícula (i resulta que només n'és un punt de partida), la pel·lícula no et pot deixar indiferent.
Un altre aspecte molt bo és la psicologia dels personatges, es nota realment que Clint Eastwood va cuidar molt aquest aspecte.
La recomano, sens dubte és realment bona.
Tinc pendent per mirar Cartas desde Iwo Jima, la seva pel·lícula germana, amb la visió del mateix conflicte des del punt de vista japonès. Ho he intentat un parell de dies, però he acabat KO al sofà (mal senyal).

divendres, 4 de març del 2011

Fotos: ponts

Unes fotos de ponts, buscant la diferència.


Water bridge

Water bridge (shadow)

Crossing

The train is coming!

Ja veieu que estic aprenent a fer tonteries amb el flaix esclau :-)

dimecres, 2 de març del 2011

Pel·lícula: Up

Lyli, no llegeixis aquest apunt si vols veure-la!

Ahir vaig veure Up amb les meves filles i la veritat és que va ser tot un encert: uns personatges entranyables, tracten el tema de la mort amb força naturalitat (passa i ja està), situacions còmiques que fan riure a grans i petits i la visió que les coses costen i que no tot ve donat a la vida.
De pas, també veig una bona ganivetada al sistema judicial nord-americà quan envien a l'avi a judici i després a la residència.

Per cert, en el moment en què surten els globus, vaig presenciar la caiguda de mandíbula més impressionant de la vida en una de les meves filles: va quedar uns 5 minuts bocabadada, literalment.