Vet aquí una sèrie que portarà cua (literalment), ja que conté llenguatge obscè, escenes de sexe força explícit i sang i fetge a galledes.
La història és ben coneguda: un soldat traci es nega a acceptar les ordres d'un llegat romà, superior seu (per dret de conquesta), quan l'envia a una mort segura; és fet captiu i a partir de llavors es converteix d'esclau en gladiador, passant-les més putes que Caïn pel camí...
Els primers episodis són fluixets, ja que recorda massa a 300, la pel·lícula on es van gastar més litres de quètxup i oli de la història, tant per l'abús de les escenes amb croma com per la poca roba que porta tothom. De totes maneres, a mesura que va avançant, la sèrie guanya molt quant a intriga. A part, també juga amb un altre valor segur: apareixen tetes arreu, i ja sabem que això atreu al públic masculí.
Val la pena seguir la sèrie per veure Lucy Lawless ensenyant tot el que volíem veure a Xena, a banda de la seva genial interpretació de Lucrècia, una dona pèrfida i malvada com poques, o Ilitia, una romana que comença ben pàmfila i acaba... bé, acaba com acaba (com sempre, amb poca o gens de roba).
El personatge que fa d'Espartac devia estar patrocinat per Ricola, perquè la meitat de la pel·lícula se la passa cridant. Cridant
molt.
I ja finalment per acabar de reventar la ficció de l'època, els gladiadors eren homes bèsties i malcarats. En aquesta sèrie apareixen així, repartint llesques a la mínima... però en canvi, quan parlen no paren de fer servir metàfores, i cada cop més elaborades. De veritat que aquest fet em feia riure molt!
