Una pel·lícula antiga, d'espies, però boníssima. Altament recomanable, molta acció i amb un argument molt aconseguit.
Detall vintage: l'ús del zoom és molt divertit. En aquell moment devia ser trencador; ara fa trencar de riure XD
Per cert, continua explotant el tòpic que la CIA són una colla de fills de puta i traïdors acabats... potser al final ens ho haurem de creure.
Un bloc amb apunts sense pensar gaire, els pensaments i les coses tal com ragen...
dijous, 29 de setembre del 2011
dissabte, 10 de setembre del 2011
Sony Center de Vic
S'ho han currat. Sempre tenen aparadors plens de Clicks, però aquest dedicat al Mercat de música viva és triomfal!
dijous, 1 de setembre del 2011
A dieta!
Doncs sí, fa una setmaneta que estem a dieta a can surfzone. Jo hauria apostat per fer la dieta del cucurutxo, però nois, vist el nostre historial de fertilitat, millor que fem dieta jugant amb els aliments i no jugant pel llit.
Deixant enrere les subnormalades de les dietes de moda (carxofa, pinya, Dukan), ideals per perdre pes i a la mínima tornar a guanyar tots els quilos perduts i un extra addicional, per com s'arriba a ser de ruc jugant amb la salut (diuen que la Dukan és ideal per enviar a prendre pel cul els ronyons, rumieu-hi abans de fer-la, que en teniu dos, però fan falta!), vam fer una dieta hipocalòrica clàssica, menjant de tot però amb menys quantitat d'aliments molt energètics (dieta que ens va fer fa un temps una parenta dietista que és una crac, tot i que no s'hi vol dedicar) i menjant tot sovint, abans que arribi la sensació de gana que mata.
Abans de tenir filles va ser molt més fàcil perdre pes, com va dir un dia la Mireia Portas a la tele, els pares ens convertim en el cotxe escombra dels fills i anem arreplegant tot el que no es mengen ells, i això és una gran temptació!
Aquí estem, una setmana més tard, no he menjat cap capritxet, ni una trista presa de xocolata, addicte total com n'era, ni cap escapadeta cap a la nevera per fer algun mos d'amagatotis... estic ben content de com ha anat.
També he aprofitat per anar a córrer força sovint, ja preparant-me per als 10 km de Calldetenes, per assegurar el dèficit de calories (que jo no sé menjar sense una miqueta de pa, al contrari que la Lyli).
Resum: 2 quilos perduts, sense massa esforç addicional. I els que queden per perdre...
Per cert, l'únic moment crític del dia, i que es repeteix dia rere dia, és a les 7 de la tarda, tinc mitja horeta o així en la qual només penso en arrasar la nevera!
Deixant enrere les subnormalades de les dietes de moda (carxofa, pinya, Dukan), ideals per perdre pes i a la mínima tornar a guanyar tots els quilos perduts i un extra addicional, per com s'arriba a ser de ruc jugant amb la salut (diuen que la Dukan és ideal per enviar a prendre pel cul els ronyons, rumieu-hi abans de fer-la, que en teniu dos, però fan falta!), vam fer una dieta hipocalòrica clàssica, menjant de tot però amb menys quantitat d'aliments molt energètics (dieta que ens va fer fa un temps una parenta dietista que és una crac, tot i que no s'hi vol dedicar) i menjant tot sovint, abans que arribi la sensació de gana que mata.
Abans de tenir filles va ser molt més fàcil perdre pes, com va dir un dia la Mireia Portas a la tele, els pares ens convertim en el cotxe escombra dels fills i anem arreplegant tot el que no es mengen ells, i això és una gran temptació!
Aquí estem, una setmana més tard, no he menjat cap capritxet, ni una trista presa de xocolata, addicte total com n'era, ni cap escapadeta cap a la nevera per fer algun mos d'amagatotis... estic ben content de com ha anat.
També he aprofitat per anar a córrer força sovint, ja preparant-me per als 10 km de Calldetenes, per assegurar el dèficit de calories (que jo no sé menjar sense una miqueta de pa, al contrari que la Lyli).
Resum: 2 quilos perduts, sense massa esforç addicional. I els que queden per perdre...
Per cert, l'únic moment crític del dia, i que es repeteix dia rere dia, és a les 7 de la tarda, tinc mitja horeta o així en la qual només penso en arrasar la nevera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)