Un thriller amb poca acció, una mica ensopit, molt centrat en la psicologia de la protagonista, una alta executiva d'una empresa aeronàutica a qui li han col·locat a sobre un mort...
Val la pena recordar que Crichton era un mestre de la ficció, ja que llibre que feia, llibre que acabava als estudis de Hollywood, una mina segura (Jurassic Park, Congo, Esfera, Assetjament, El món perdut, Twister...), i això es nota en els seus llibres (Presa fa cagar de por només de pensar què passaria si fos real): domina a la perfecció el ritme de la novel·la; això no obstant, com he dit abans, trobo que aquesta obra no té el ritme d'altres llibres seus. De totes maneres, val a dir que després d'haver llegit uns quants llibres seus, t'adones que la majoria segueixen el mateix esquema, però amb personatges / històries diferents.
M'agrada molt, això sí, perquè mossega, i molt, el sensacionalisme periodístic (la imatge per davant de la informació veraç). Sort que va morir fa un parell d'anys, perquè ara per ara, si veiés quin periodisme tenim, hauria cremat un parell de cadenes XDDD
Aviso que em vaig polir les 390 pàgines en una mica més d'una setmaneta... és addictiu amb ganes!
A la lista de espera, pués ¡¡¡
ResponElimina