Divendres a la tarda vam anar a veure Saltimbanco, del Cirque du Soleil. És el segon cop que anem a veure aquesta companyia de circ, realment espectacular. L'any passat vam anar a veure Quidam. Pel meu gust, era molt millor l'anterior: era més dinàmic, hi havia més números i una història que els anava enllaçant (tot i que costava de seguir). Aquest, en canvi, és força diferent: hi ha pocs números, però són més llargs, alguns de molt espectaculars, amb molta acrobàcia, però sempre trobes a faltar alguna coseta.
L'altra diferència és que Quidam es feia a la seva carpa de circ, amb tota la màgia que això significa, amb grades inclinades i des de tot arreu es veia la pista i tot l'espectacle de manera fantàstica. Aquest, però, es feia al Palau Sant Jordi, amb molta més capacitat, però clar, el terra del Palau no està inclinat, i les cadires de pista quedaven una mica més baixes que la pista, tant les del davant com les del darrere i, per tant, la pista et quedava a l'alçada dels ulls i no es veia el terra.
Malgrat tot, el nivell que sempre han demostrat aquests artistes-atletes es manté a la perfecció, tant en moviments com en maquillatge, sempre especial i amb la fantasia genial del Cirque.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!