Gent, heu de saber que tinc la síndrome del pare embarassat! Sort que ja s'acaba aquest embaràs, perquè de continuar així, potser acabaré sortint rodolant... m'he engreixat com un bacó.
Per tant, he decidit que en lloc de fer exercici esporàdicament (bàsicament BTT i córrer), m'haig d'establir un programa i una regularitat a complir. Després de llegir un llibre per inspirar-me, està clar que no puc anar-hi quan tingui temps, sinó que haig de trobar temps per anar-hi... costa d'explicar, però crec que me'n sortiré: m'haig de llevar una horeta abans, així mentre tothom dorm per casa, jo tinc temps de córrer tranquil·lament :-)
Per desgràcia meva, haig de dir que vaig intentar posar-ho en marxa la setmana passada i que avui ja he abandonat! Dijous a la tarda vaig fer aquesta sortida en bici. 32 quilòmetres en gairebé 2 hores... i a més, era el primer dia que portava GPS i em vaig embolicar moltíssim al començament, per dins de Vic.
Dissabte al matí em vaig llevar una mica abans de les 7 i me'n vaig anar a córrer pel circuit urbà de Vic, anava molt de tard i quan passava a la meitat, vaig tallar la ciutat pel mig (en lloc de fer tota la volta per fora) i cap a casa. Aquí teniu el circuit al wikilocs. 6,81 quilòmetres en uns 35 minuts... vaig arribar a casa força bé, molt poc cansat. Per desgràcia, aquest circuit és gairebé tot sobre vorera, així que cansa força els genolls pels impactes; òbviament, és molt més còmode córrer sobre terra o pista.
I ara ve el mea culpa: ja he abandonat... ahir vam fer castanyada i quan me'n vaig anar al llit, ja tenia més que clar que avui no aniria a córrer. Coneixent-me, sé que abandonaré (un cop més). De totes maneres, demà intentaré tornar-me a posar al dia i sortir a córrer al matí, aprofitant el canvi d'hora, a veure si puc anar a pujar a Sant Marc per veure com surt el sol abans que tothom a casa es llevi.
aixó es trampa ¡¡¡¡
ResponElimina