Aquest divendres al Canal 33, molt tard (va començar passades les 12 de la nit) van estrenar aquest documental, basat en els emboscats de la Guerra Civil, aquells que es van amagar als boscos per no haver d'anar a l'exèrcit (ja fos per por d'anar al front o per desafecció envers qualsevol de les faccions). El documental mostrava les dures condicions en què va viure aquesta gent: la majoria es van amagar en coves o balmes, dormien sobre jaços de boix, palla i fang... el que van destacar més els testimonis que ho havien viscut va ser l'avorriment. Hores i hores sense fer res, sense poder fer res. Tot el dia, cada dia, anar mirant i contemplant el que tenien al davant, però sense fer res.
El meu avi va marxar de casa quan va esclatar la guerra, es va anar a amagar a Gombrèn. Pel que sé, va acabar treballant de jornaler en una casa de pagès, suposo que el mantenien a canvi de donar un cop de mà i amagar-lo. De fet, tot això ho sé d'esquitllada, perquè aquestes coses no eren coses de parlar, de fet tècnicament l'avi va ser un desertor fins l'any 90 o 91 (més o menys), quan va rebre una carta de l'exèrcit on se l'eximia de responsabilitat per no haver-se presentat a files. Llavors ja tenia Alzheimer molt avançat (em sembla que devia ser de les primeres persones amb la malaltia que va veure el seu metge), així que de ben poc li va servir aquesta carta.
El documental és molt recomanable, així que si podeu, feu-hi una ullada fent clic aquí (3 a la carta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!