Cirque du Soleil: Corteo

Aquest divendres a la tarda vam anar al Cirque du Soleil, el circ més car del món, suposo (i també diria dels més espectaculars). Les entrades van ser d'un regal de reis totalment inesperat, i la veritat és que em va agradar, molt. No és com la primera vegada, ja que és totalment espectacular i increïble (bé, com la majoria de coses de primera vegada, clar), però el fet que l'escenari sigui diferent i parteixi el públic pel mig fa que sigui diferent a la resta.
L'estètica no és tan típicament veneciana com a altres espectacles, sinó que és més onírica (de fet, l'espectacle explica un somni), i també és més burlesque que mai, sobretot al començament, els primers 3-4 números.
El preu, la veritat, crec que està justificat, ja que molt sovint hi ha més de 30 artistes a dalt l'escenari, la quantitat de tècnics, música i veu en directe... tot això es paga. També s'hi ha d'incloure la carpa, muntar i desmuntar, la calefacció (si penseu anar-hi, val més que us emporteu diverses capes de roba i que la més prima es pugui ensenyar, ja que fa molta calor).

Punts a destacar però sense filtracions:

Els Oompa Loompa fan molt mal.
Els pollastres, una clara referència a Monty Python's Flying Circus i aquells moments de bogeria absoluta tan típics dels Python.
El violinista es posa el públic a la butxaca interpretant música clàssica i amagant-hi detalls de qualitat per comprovar si la gent segueix o s'està adormint.