A finals de novembre vam anar a Escòcia uns dies per feina, però com que sempre hi ha temps pel lleure, aquí us poso unes fotos del viatge (si voleu veure les fotos més grans, feu-hi clic). Val la pena dir que al contrari que en altres països, a Escòcia és molt fàcil trobar wifi obertes arreu.
Vam viatjar amb British Airways... i això vol dir que hi ha menjar gratis a l'avió!
Els primers d'arribar al castell d'Edimburg, visita obligada a aquesta preciositat!
I com que encara no havien obert, vam fer fotos de tota la ciutat, aquí es veu Calton Hill (volíem visitar-ho, però no vam tenir temps).
El fiord de Forth (Firth of Forth) des de dins del castell.
El castell ha esdevingut, amb els anys, un museu de la guerra, on els escocesos honren els seus soldats i herois i alhora ensenyen les barbaritats dels conflictes, perquè no es repeteixin mai més. Em va agradar especialment aquesta cita en un banc, al davant de l'edifici amb tots els noms dels morts escocesos en la primera i segona guerres mundials:
Quan torneu a casa,
expliqueu-los què hem fet:
"Perquè vosaltres pugueu tenir futur,
nosaltres sacrifiquem el nostre present".
Aquest ninot representava un soldat que es va emportar el seu fill a la guerra, perquè la mare se n'havia desentès (el menut es veu a dins del sarró).
Per cert, en un altre edifici hi ha una àliga de plata que van prendre en batalla a un regiment francès, i l'exposen com el gran trofeu escocès. Suposo que ha de fer força mal als gabatxos...
Casualitats de la vida: el dia de la visita feia anys el duc d'Edimburg, i van sortir els soldats guarnits amb els morrions de gala (
bearskins) a fer un concert, amb un fred i una ventúria terribles!
Unes quantes salves (una per cada any), i feina feta!
Ben bé al costat del castell d'Edimburg, hi ha el
Camera Obscura and World of Illusions, un museu farcit de curiositats òptiques, amb una
cambra obscura al capdamunt. Si us agraden els efectes òptics, val la pena dedicar-hi un parell d'hores de visita.
Aquí, donant-se la mà un mateix a dins d'una parabòlica...
... o bé Freud ensenyant què tenim els homes al cap (quanta raó).
Al museu hi ha llocs estranys, com aquella habitació que fa encongir i créixer, segons com et posis. Molt divertit!
Una vista nocturna d'Edimburg abans de marxar... (foto sense trípode). A la ciutat vam estar a l'hotel Ibis, molt cèntric i molt correcte.
Recuperem forces, que avui lloguem un cotxe, conduirem per l'esquerra i marxem cap a Stirling, a visitar...
... el monument de l'heroi nacional: William Wallace!
Les fotos no fan justícia, la torre era descomunal!
La primera nit a Stirling vam estar al
Forth Guest House, un bed and breakfast preciós amb una senyora encantadora. Fins i tot tenia, atenció, lloc per tancar el cotxe!
Més energia, que marxem d'excursió...
... al Loch Lomond, el llac més gran d'Escòcia.
Un lloc amb molta, molta humitat.
Molt ben arreglat, tot ben indicat, molt britànic.
L'
Eduard McSalla de
Matant el temps a canonades em va recomanar aquesta excursió, i des d'aquí li agraeixo, perquè val molt la pena!
És tan gran que fins i tot té onades. De tornada a Stirling vam passar pel parc natural de Trossachs, una joia de la natura realment espectacular!
I a la tarda, anem de visita a Dunblane Cathedral, Stirling.
Aquí per fora, amb tot de làpides envoltant l'edifici. Em vaig estar una estona mirant i llegint (intentant llegir, la majoria de làpides estaven molt erosionades); es veia ben bé com havia anat creixent el cementiri, ja que les làpides estaven agrupades per anys. Feia esgarrifar la quantitat de tombes de nens que hi havia, la grandíssima majoria del segle XIX.
I aquí la catedral per dins. La segona nit a Stirling vam estar al
Kerrann B&B. Aquí no val la pena repetir, la casa estava molt descuidada, i tenim la sospita que no són gaire aficionats a la neteja i endreça...
L'últim dia abans de tornar cap a casa vam fer una visita fugaç a
Falkirk, volíem visitar la
Falkirk Wheel (i de fet vam arribar fins als peus... però era tancada). Així que canvi de plans, i després d'unes quantes voltes per una ciutat més industrial que Bilbao, vam acabar al parc Callendar.
I visitant la Callendar House per fora, tota una mansió victoriana.
En el vol de tornada cap a Londres, ens vam emportar sushi per menjar a l'avió. Tota una experiència!
Em vaig emocionar tant que em vaig oblidar la bossa de regals per a les nenes a l'avió. Me'n vaig adonar un minut després de passar el control policial, i això vol dir no poder tornar a pujar a l'avió (tot i que ho vam intentar). Després de passar pel taulell de BA i explicar-ho tot, ens ho van tornar en uns 20 minuts. Això és eficàcia!
I arribant a Heathrow, tot un detallàs de la casa Bombay Sapphire: gin-tònics de luxe
i gratis. Sí, gratis, absolutament gratis. De fet, no vaig ni demanar-lo, les noies de la barra t'oferien preparar-te'n un de seguida que t'acostaves a badar. Sort que allà és un país civilitzat. Posen aquesta mateixa parada a Barcelona (o Madrid, Sevilla o qualsevol aeroport mediterrani) i s'arruïnen en 2 dies, conec gent que compraria un bitllet d'avió només per anar a mamar gratis. Som així.
I volant ja cap a casa, un altre wrap, senzill però bo.
I una rajola de xocolata Wonka, de la fàbrica de Willy Wonka, per a les nenes. Sens dubte, la millor xocolata que han tastat mai (i segurament de les més cares).
