En la pel·lícula s'expliquen les peripècies d'un gos, el senyor Peabody, i el seu nen adoptat, Sherman (compte, que això no és una filtració, que se sap des d'un principi). El gos és extremadament llest, un gran científic inventor, una ment brillant, i el nen és... bé, és un nen, res més (amb això ja n'hi ha prou).
La pel·lícula està molt i molt ben feta, diverteix
Moments estel·lars: al començament, quan Peabody explica les coses que ha inventat durant el seu temps lliure, vaig riure moltíssim!
El racionalisme de Peabody i la bogeria de Sherman a l'hora de trepitjar el laberint de l'esfinx.
Aparicions i cameos de morir-se de riure (Bill Clinton ha de rebre un Oscar, és necessari).
També val la pena destacar la feina de la traductora, Idoia Arroyo, ja que el gos fa servir moltes frases fetes i juga amb dobles sentits, i realment ha aconseguit traduir-los tots amb molt encert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!