Finisher i el gran dia

Diumenge passat vaig anar a córrer la Finisher (i ja van 4 anys seguits...). Aquest any es repetia el circuit de l'any passat, situat fora de Vic, cap a sota la creu de Gurb. Un circuit molt, molt exigent, i amb una pujada al turó del tennis que va fer acabar de morir els que no ho havíem fet abans.
Val la pena que us mireu el vídeo que surt a la pàgina web oficial, us fareu una mica la ideal del martiri (buscat) que vam passar. Al final d'aquest apunt també hi ha un altre vídeo, val la pena (potser més i tot que l'oficial).

I això són fotos de jo mateix a la dutxa, després del xou. Val la pena destacar el to grisós de la part superior, gràcies a les basses d'aigua barrejada amb marga, tan típica de la plana de Vic, i que contrasta amb el to negrós dels peus, amb molta acumulació de fulles, fang i altra porqueria variada, recollida amb molt d'amor durant la cursa. Vaig arribar amb moltes rascades i morats als genolls, i també amb un morat al palmell de la mà que m'arribava fins al canell (mai havia tingut un morat al palmell... cada dia s'aprenen coses noves).

I dit això, demà dissabte mateix marxem cap a Olot ben d'hora, ben d'hora, i carregats d'energia (com la que veieu a dalt) i il·lusió per caminar els 100 quilòmetres de la Trailwalker.
A tots els que ens heu fet donatius, gràcies, moltíssimes gràcies. A tots els que ens heu animat i ens animareu, també moltíssimes gràcies. Aquí us deixo unes trufes virtuals (van volar ahir a la feina).

I per acabar, el vídeo que va filmar l'Ivan Raga, un amic fotògraf de Calldetenes, m'encanten els fragments a molt baixa velocitat. Una canya!