#lariera

Anem de moderns. A cop d'etiqueta, o hashtag (o HT per fer-ho més fashion encara). Si encara no saps què és això de les etiquetes, estàs de sort: encara no has caigut a les urpes de Twitter! Que no se t'acudis obrir un compte, ni molt menys comprar-te un telèfon intel·ligent (clar, a no ser que vulguis perdre tota la vida social i familiar que puguis tenir i canviar-ho tot per una colla de desconeguts que realment voldries que fossin els amics de tota la vida).
Twitter va camí dels cinc anys, un conegut d'una llista de correu (@guscreations) em va convèncer per obrir un compte al principi d'aquells temps, però no li vaig trobar la gràcia, calia estar molt pendent del lloc web, oferia poc retorn... van passar un parell d'anys i llavors un altre il·lustre d'Internet (@javierleiva) em va fer contacte virtual després d'haver-nos conegut en persona després d'haver-nos conegut per Flickr... en fi, un xou. Llavors vaig provar alguns gestors (Twirl, Netvibes, Tweetdeck) i vaig entrar en aquest fosc món; la cosa va empitjorar força quan vaig comprar el telèfon intel·ligent. Epicfail en tota regla! Diuen que el primer pas cap a curar-se és reconèixer l'addicció.
En aquest submón coneixes tota la xusma 2.0, gent que no té res més a fer (perdó, sí que té res més a fer, però no té ganes de fer-ho) que no sigui comentar el festival d'#eurovisió, #qqccmh i aquelles mares fastigoses que no les volen ni al museu de cera, o bé l'estrella dels últims mesos: #lariera.

Sí, senyores i senyors, amics, seguidors, i xusma variada que ha arribat fins aquí de carambola: a Twitter no fa gens de vergonya dir que mires tota la merda televisiva, cap problema, és una segona vida, totalment amagada de la gent que et coneix (per això quan et segueix algú a qui ja coneixies en persona t'arriba fins i tot a saber greu, EH, CRISTINA, fem veure que no ens coneixem!).
Doncs La riera és una d'aquestes merdes televisives: cada episodi és pitjor que l'anterior, quan ja creus que no es pot fer cap altre pas cap a l'avorriment absolut, els guionistes et sorprenen amb una merda de trama que dura setmanes i setmanes, mentre que quan hi ha algun embolic que podria donar molt joc, se'l poleixen en dos capítols (o en dues escenes, si tenen mal dia).
En canvi, la piuladissa de migdia amb l'etiqueta de #lariera treu foc. Parides, pensaments, opinions (sense cap mena de criteri tot sovint), crítiques... però sobretot tonteries, moltes tonteries. La cosa s'ha escapat tant de les mans que fins i tot bastants personatges de la sèrie tenen compte propi i comenten les coses que fan en pantalla, tots de manera fictícia, clar, però amb molta puteria i una llengua ben esmolada.
De totes maneres, més d'un dia els guionistes han fet alguna clucada d'ull als piuladors rierencs (celler, celler), així que esperem que vegin que volem més sang, sexe, drogues i morts a la sèrie, volem que arribi a un nivell de gore tal que fins i tot li faci rodar el cap a Tarantino... últimament sembla rodada pel creador de Barri sèsam el dia que mirava Los osos amorosos...