Som país?

Avui he anat caminant a treballar, plovia i no he pogut agafar la bici, havia d'esperar l'autobús gairebé 20 minuts... i amb aquest temps d'espera i el que triga a arribar, hi estic la mateixa estona que a peu.
Anava venint i pel carrer només hi ha Audis, BMW i cotxes de gamma alta. Fa 10-15 anys veure un Audi era una cosa espectacular, raríssima... des de fa un temps, tothom té el gran cotxàs, i si te'l canvies, sempre ha de ser millor.
Nosaltres tenim un monovolum i anem ben xirois, sempre brut, per dins i per fora, sovint sembla un armari de tanta roba, jaquetes i sabates que hi ha tirades pel darrere. Sempre carregat al màxim... quan teníem la Daina, el maleter semblava un Tetris, amb el gos i tota la parafernàlia que portàvem. Ara, sense gos, anem exactament igual (o pitjor, més plens encara). Aquest febrer, finalment, el cotxe deixarà de ser del banc i serà nostre, després d'un tip d'anys de pagar!
Sigui com sigui, no crec que siguem un país per tenir cotxes tan bons; aquí ens hauríem de conformar amb anar amb el Seat Ibiza malparit de tota la vida, evolució lògica d'aquell 600 nostàlgic que tots els nostres pares havien tingut quan eren joves. Deixeu d'enganyar-vos, el cotxe no deixa de ser una eina per anar del punt A al punt B, i no l'objecte de culte sagrat que és per a moltes persones.
També vull fer una menció especial a tota aquella xusma que té un 4x4 per anar pel mig de la ciutat. Sou fantàstics. Igual que són fantàstics per aparcar: sempre hi ha lloc. També podeu comprar-vos uns grampons per anar per la Diagonal, diu que van tant bé; o també un parell d'arnesos i tot l'equip d'escalada sencer (ep, el més car que trobeu), igual ho necessiteu pujant per les escales mecàniques del Gran via 2.

Si voleu cotxes de gamma alta, passeu pel fuster, sempre us pot fer un apanyu.