Em van donar aquest llibre el sant Jordi de 2012, a canvi de mig litre de sang, més o menys. La iniciativa d'Edicions 62 de regalar llibres als donants en un dia en què ells fan negoci és molt lloable; sigui com sigui, jo ho vaig saber al final, sóc donant habitual, i amb el piscolabis que ofereixen, ja en tinc prou: sóc un golafre de mena.
Pel que fa al llibre, està molt bé, és una història ben narrada, amb detalls ben escabrosos (com toca sempre que surt la Inquisició a qualsevol lloc), intriga i esperança a parts iguals.
De totes maneres, el llibre deixa moltes coses obertes o penjades, com per exemple, l'aparició del nen pastor o el destí d'algun personatge (és complicat no fer filtracions de la trama), i sembla que David Martí no sàpiga com acabar el llibre, ja que a partir del 70-80% del llibre, es troba a faltar acció que aporti alguna cosa al llibre.
Tot i aquest punt negatiu, el llibre val la pena, ja que en té molts de positius, com ara la inclusió d'un mapa dibuixat a mà alçada de la zona, imprescindible per a exjugadors de rol de ment malalta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!