Pel·lícula: Jesucrist Superstar

Vet aquí un clàssic que cal mirar un cop a la vida. Jo ja l'he mirat, per tant ja la puc oblidar, com més aviat millor.
Algunes impressions:

• L'enregistrament és de 1973 i això es nota: hi ha un clima hippie per tota la pel·lícula.
• El fet de barrejar elements del passat (història, alguna roba...), amb elements del moment (avions, tancs, armes de foc) en el seu moment devia ser trencador. Ara fa poc més que riure.
• La cort d'Herodes actualment s'hauria de gravar a la sala Arena de Barcelona...
• Podrien haver agafat un Jesús que no fos guenyo, dic jo... tot i que fa uns falsets cantant que podria haver triomfat en algun grup heavy (si en aquell moment haguessin existit, clar).
• I finalment, la pel·lícula se centra més en el personatge de Judes que en el de Jesús. Per mi, ell és l'autèntic protagonista.

Nota mental: comprar una còpia del barret de Caifàs.