Núria

A finals de juliol vam anar quatre dies a Núria, va ser una experiència molt bona gaudir de la pau i tranquil·litat de la muntanya (bé, això ho hauríem de demanar a les feres autòctones, perquè nosaltres vam fer si fa no fa el xivarri que un mercat de Nàpols en ple estiu). Com ja sabeu sóc força feréstec, així que vaig decidir pujar sol i a l'antiga, a peu des de Ribes de Freser, amb tot el meu equipatge a l'esquena (això no va ser decisió pròpia, sinó que les altres maletes estaven a petar) i trobar-nos amb la família a l'estació del cremallera de Núria quan arribessin.
En resum, vaig marxar amb el primer tren de Vic (em vaig equivocar) i vaig pujar des de Ribes fins a Núria a un ritme totalment esbojarrat. Val la pena dir que vaig trobar-me MOLTS guiris baixant i un parell de famílies autòctones pujant.



Si voleu veure la meva progressió o el track, passeu per Wikiloc.
L'arribada a Núria, suat com un porc, va ser apoteòsica. Vaig veure arribar el cremallera amb la família i em vaig posar a saltar i cridar com un subnormal beneit... fins que em vaig adonar que no anaven al primer tren. Vaig tornar a fer la pena amb el segon convoi... ja que elles van arribar al tercer. En fi. Sóc així!
Els dies que vam ser allà van estar molt bé, llàstima d'un parell de tardes de diluvi i d'aquella boira que en qüestió de minuts et deixa a les palpentes...
Us deixo amb una selecció de les moltes fotos que vaig fer :-)