Dieta: mes 1

Avui fa un mes que dura la dieta, i el resum és força bo: sense passar massa gana, he perdut 6 quilos (mig quilo amunt, mig quilo avall). He tingut temptacions xocolateres, no dic que no, però la veritat és que me n'he sortit força bé (un parell de dies dinant i sopant fora van desmanegar una mica la tendència a la baixa, però no va ser res més que una sotragada).
Per cert, per controlar el pes i la tendència, faig servir l'aplicació d'Android Libra, va realment molt bé i t'ajuda a veure que vas cap avall seguint una tendència, més que fixar-te en la xifra que va apareixent a la bàscula cada matí...
Un cop passat aquest primer mes, la pèrdua de pes serà més progressiva, no tan accentuada, però ara el costum de menjar una mica menys (i evitar els pecats) ja està força arrelat :-)

Pel·lícula: Scorpio

Una pel·lícula antiga, d'espies, però boníssima. Altament recomanable, molta acció i amb un argument molt aconseguit.
Detall vintage: l'ús del zoom és molt divertit. En aquell moment devia ser trencador; ara fa trencar de riure XD
Per cert, continua explotant el tòpic que la CIA són una colla de fills de puta i traïdors acabats... potser al final ens ho haurem de creure.

Sony Center de Vic

S'ho han currat. Sempre tenen aparadors plens de Clicks, però aquest dedicat al Mercat de música viva és triomfal!

A dieta!

Doncs sí, fa una setmaneta que estem a dieta a can surfzone. Jo hauria apostat per fer la dieta del cucurutxo, però nois, vist el nostre historial de fertilitat, millor que fem dieta jugant amb els aliments i no jugant pel llit.
Deixant enrere les subnormalades de les dietes de moda (carxofa, pinya, Dukan), ideals per perdre pes i a la mínima tornar a guanyar tots els quilos perduts i un extra addicional, per com s'arriba a ser de ruc jugant amb la salut (diuen que la Dukan és ideal per enviar a prendre pel cul els ronyons, rumieu-hi abans de fer-la, que en teniu dos, però fan falta!), vam fer una dieta hipocalòrica clàssica, menjant de tot però amb menys quantitat d'aliments molt energètics (dieta que ens va fer fa un temps una parenta dietista que és una crac, tot i que no s'hi vol dedicar) i menjant tot sovint, abans que arribi la sensació de gana que mata.


Abans de tenir filles va ser molt més fàcil perdre pes, com va dir un dia la Mireia Portas a la tele, els pares ens convertim en el cotxe escombra dels fills i anem arreplegant tot el que no es mengen ells, i això és una gran temptació!


Aquí estem, una setmana més tard, no he menjat cap capritxet, ni una trista presa de xocolata, addicte total com n'era, ni cap escapadeta cap a la nevera per fer algun mos d'amagatotis... estic ben content de com ha anat.

També he aprofitat per anar a córrer força sovint, ja preparant-me per als 10 km de Calldetenes, per assegurar el dèficit de calories (que jo no sé menjar sense una miqueta de pa, al contrari que la Lyli).

Resum: 2 quilos perduts, sense massa esforç addicional. I els que queden per perdre...

Per cert, l'únic moment crític del dia, i que es repeteix dia rere dia, és a les 7 de la tarda, tinc mitja horeta o així en la qual només penso en arrasar la nevera!

Ràdio: Tenir fills (El matí d'estiu, Catalunya Ràdio)

Escolto via podcast El matí d'estiu, només les seccions que trobo interessants, i la veritat és que el programa està força bé. Ara us presento una de les perles de la temporada: la secció Tenir fills, per la Míriam Tirado.
La secció pinta bé, comença amb un monòleg, força ensucrat, sobre una de les etapes de tenir fills (decidir tenir-ne, fer el chiqui-chiqui, embaràs, parir...) i llavors comença la debacle: la Míriam ha voltat hospitals i s'ha dedicat a entrevistar pares i mares passerells, la gran majoria amb només un fill (ara desenvoluparé més això), sobre experiències, sentiments, etc. Per què dic que la gran majoria només té un fill (a part de perquè ella ho diu)? Doncs perquè es nota.

Progressió humana segons el recompte de fills (teoria reduccionista de surfzone):

1 fill: això és Hollywood. Vius en un anunci de Tampax, tot és de color rosa (especialment abans de parir), vas a la botiga i et col·loquen tota la merda haguda i per haver, molta de la qual no faràs servir en la vida, escoltes consells de tothom, llegeixes llibres, vas a classes de prepart (per sort, el ginecòleg ens va estalviar aquesta mena de tonteria sectària)... Un cop ha nascut la criatura, canvi absolut: no tenen manual d'instruccions. Tot el que t'havien dit no serveix per a res; tot el que et passa, no surt als llibres. Tires endavant a trompicons, però mai has de reconèixer que tens dubtes. El teu fill és el millor, el que beu més llet de la teta, el que amb 2 mesos parla, amb 5 ja camina i si no vigiles amb 9 mesos ja ha fet la primera marató, de llest que és. Els pares continuen comprant-ho tot, esterilitzant qualsevol cosa que hagi de tocar el pollet. Quan porten 4-5 mesos sense dormir ni una puta nit seguida, llavors comencen a sortir els tòpics. El més estès és el "però compensa" o "però t'omplen tant" (trobo que l'únic que omplen és el cubell de la roba bruta fins dalt). De totes maneres, com que només hi ha un fill per a quatre mans, llavors continues apardalat anys i panys (veure'n exemple al bloc de la Noa, si encara no l'ha tancat un altre cop, clar). La meva teoria és que en aquest estadi es queden la majoria que han de tenir fills per la pressió social.

2 fills: Chaos AD. Ja durant l'embaràs es comença a ensumar el fracàs: la mare no pot dormir quan està cansada, perquè resulta que la criatura que volta per casa demana atenció tot el dia. Això només és un dels avisos, els quals quan arriben ja és massa tard per fer-se enrere. Durant la gestació no hi ha temps de llegir llibres ni escoltar consells i, a més, ja recordes que no serveix de res llegir tot allò. Llavors arriben els gelos, la competició entre germans per cridar l'atenció, baralles, crits nocturns, etc. Intentes que el fill gran, anteriorment conegut com el rei del mambo, no se senti desplaçat, però clar, ara ja cal dividir i el petit demana molta més atenció. Et sap greu deixar al gran de banda, fins que arriba un dia en què penses que s'ha de curtir i punt (error: t'ho farà pagar més endavant). La casa és un caos, no dones abast a fer neteja que ja torna a ser tot brut, et poses molt nerviós, però no hi ha res a fer. Fa temps que has deixat de preocupar-te per si cal esterilitzar els biberons o si el sistema digestiu de la criatura pot menjar l'aliment X abans de l'any. Senzillament algú ja li ha donat algun trosset de xocolata, una mica de fuet o llet de vaca normal i corrent als 8-9 mesos i has comprovat que no passa res amb aquestes collonades.

3 fills: festival del humor. Els que ja han perdut el nord completament amb els 2 fills i són (som) més rucs que ningú tenim tres fills. L'única diferència de quan tens el segon és que amb el tercer ja no t'esparvera res, ja saps què t'espera i que no hi ha res a fer per aturar aquesta espiral de bogeria domèstica. Això clar, a no ser que n'hi arribin dos de cop com al senyor Gerent, amb molta punteria ell i molt receptiva la seva dona. "El tercer fill puja sol", "el tercer es cria sol"; el pròxim que em digui aquesta frase li foto una escopinada al Martini. Potser sí que puja sol, però la roba no se la compra pas sol, ni es canvia els bolquers, ni res. Total, reset. Torna a començar.

Ah, guardeu-vos bé de tenir tots els fills del mateix sexe. Jo després de tenir tres filles encara sento com a mínim un cop per setmana el mític "què, ara el nen?" o bé el "Anaveu a pel nen, oi?". Feu-me un favor, aneu a prendre pel cul. Amb tota l'educació pel món, però pel cul.

Ah, no ho he dit abans, Double Combo és fer que algun fill neixi quan treguis bolquers a algun de més gran. Feu-ho i convertireu la casa en l'AquaDiver dels pixats... un epic fail en tota regla XD

Núria

A finals de juliol vam anar quatre dies a Núria, va ser una experiència molt bona gaudir de la pau i tranquil·litat de la muntanya (bé, això ho hauríem de demanar a les feres autòctones, perquè nosaltres vam fer si fa no fa el xivarri que un mercat de Nàpols en ple estiu). Com ja sabeu sóc força feréstec, així que vaig decidir pujar sol i a l'antiga, a peu des de Ribes de Freser, amb tot el meu equipatge a l'esquena (això no va ser decisió pròpia, sinó que les altres maletes estaven a petar) i trobar-nos amb la família a l'estació del cremallera de Núria quan arribessin.
En resum, vaig marxar amb el primer tren de Vic (em vaig equivocar) i vaig pujar des de Ribes fins a Núria a un ritme totalment esbojarrat. Val la pena dir que vaig trobar-me MOLTS guiris baixant i un parell de famílies autòctones pujant.



Si voleu veure la meva progressió o el track, passeu per Wikiloc.
L'arribada a Núria, suat com un porc, va ser apoteòsica. Vaig veure arribar el cremallera amb la família i em vaig posar a saltar i cridar com un subnormal beneit... fins que em vaig adonar que no anaven al primer tren. Vaig tornar a fer la pena amb el segon convoi... ja que elles van arribar al tercer. En fi. Sóc així!
Els dies que vam ser allà van estar molt bé, llàstima d'un parell de tardes de diluvi i d'aquella boira que en qüestió de minuts et deixa a les palpentes...
Us deixo amb una selecció de les moltes fotos que vaig fer :-)

Pel·lícula: Superfumats

El començament de la pel·lícula és una mica fluix, vaig estar a punt de deixar-la, però a partir del sopar a cals sogres, no pares de descollonar-te.
Frase per emmarcar: El Dorado existeix.
Escena més esbojarrada: el peu i el cotxe de policia.