divendres, 21 d’octubre del 2011

Quan es pon el sol


Sunset forest, originally uploaded by surfzone™.

Tirada per a un concurs d'ombres a Flickr. He rigut molt fent el muntatge, però hi he estat MOLTA estona!

Festa dels Súpers 2011

Pares i mares, que hi ha festa aquest cap de setmana! Nosaltres hi vam anar l'any passat i, tal com vam prometre... aquest any mirarem de no acostar-nos-hi a menys de 10 quilòmetres a la rodona...
Quin horror de gent quan tot és gratis. La carpa de pizzes Tarradellas semblava el menjador social de can Sureda, una cua increïble per un trist triangle de pizza
Penseu-hi bé, a veure si val la pena anar-hi o escapar-ne...

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pel·lícula: La morada del miedo

La vaig veure en 2 trossos, de nit, i totalment fosc a casa. Fa por, molta por. Fa cagar de por, molts ensurts. Al final et fa pensar força en El resplandor, diria que hi ha uns plans amb una destral que són una clara referència a aquest clàssic del terror.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Heavy: la història del Metal

Vaig veure el final de l'últim documental d'aquesta sèrie (4 capítols d'una hora cadascun) al Canal 33, i per nostàlgia d'institut vaig passar pel vídeoclub Tots rucs a fer-hi un bon cop d'ull. Ja us ho he dit, 4 hores que reflecteixen, molt bé tota la història del heavy metal: el naixement, l'auge, com el glam metal de poc ho envia tot a la merda, el resorgiment, la polèmica perpètua i l'actualitat (fins al 2006). Es molt recomanable i divertit veure com alguns dels tòpics (banyes, Ozzy arrencant caps d'ocell, cuir i tatxes, grenyes i cops de cap) van néixer de casualitat, sense ser conscients del que estaven fent (bé, l'Ozzy crec que ja mai més serà conscient de massa coses).

Moments estelars
 
Dee Snider, de Twisted Sister, parla del club de fans, denominat SMF (sick motherfuckers) davant la comissió per a la dignitat (o alguna cosa així) i aquesta comissió li demana si són una associació cristiana. El paio es descollona de riure XD
També és divertit veure Sebastian Bach, cantant d'Skidrow, té una retirada curiosa al Josmar, i sentir-li la veu parlant, té una veu més fina que l'Amaia Montero (aka, la voz de Ducados). És curiós com pot arribar a canviar la veu de les persones entre parlar i cantar (sense mencionar els retocs digitals, clar).

La conclusió que se'n pot extreure és que hi ha moments en què cal plegar i que sempre hi ha gent que no veu que ha arribat aquest moment (com la Duquessa d'Alba o Dee Snider, per exemple).

divendres, 7 d’octubre del 2011

Pel·lícula: Marathon Man

Pel·lícula de l'any 1976, amb un Dustin Hoffman totalment mamelló fent de corredor de maratons fracassat que es veu emmerdat en una trama de nazis, val a dir força inversemblant. De totes maneres, retrata molt bé la fixació per córrer més i rebaixar ritme que tenim els beneits que correm sovint.

Jo no conec gaire jueus, però pel que sembla a la pel·lícula, se'ls reconeix per l'aspecte, ja que al principi de tot, hi ha un malentès amb uns cotxes i a la mínima ja comencen a insultar-se mútuament jueu-nazi. Això és veritat o és un altre tòpic de pel·lícula?

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Dieta: mes 1

Avui fa un mes que dura la dieta, i el resum és força bo: sense passar massa gana, he perdut 6 quilos (mig quilo amunt, mig quilo avall). He tingut temptacions xocolateres, no dic que no, però la veritat és que me n'he sortit força bé (un parell de dies dinant i sopant fora van desmanegar una mica la tendència a la baixa, però no va ser res més que una sotragada).
Per cert, per controlar el pes i la tendència, faig servir l'aplicació d'Android Libra, va realment molt bé i t'ajuda a veure que vas cap avall seguint una tendència, més que fixar-te en la xifra que va apareixent a la bàscula cada matí...
Un cop passat aquest primer mes, la pèrdua de pes serà més progressiva, no tan accentuada, però ara el costum de menjar una mica menys (i evitar els pecats) ja està força arrelat :-)