La paternitat... sí, però no.

El Roger Coma fa una secció molt divertida a El matí de Catalunya ràdio on parla de disjuntives morals... aquesta setmana ha desvetllat la seva recent paternitat i s'ha emportat una bona allisada de consells.

Ànims, Roger, que la bogeria tot just ha començat!

Ràdio: Mare meva (La tribu, Catalunya Ràdio)

A l'estiu vaig parlar d'una secció sobre pares i fills a Catalunya ràdio, i ja em vaig emportar algun clatellot, especialment domèstic. I ara torno amb una altra secció, aquest cop a la mateixa cadena, al programa La tribu i comentada per l'Agnès Busquets.
La secció sempre té la mateixa estructura: un monòleg introductori totalment esbojarrat, on l'Agnès retrata (sovint sense exagerar) el dia a dia de pujar una criatura (té molta facilitat i gràcia a destacar les pors i inquietuts dels pares; seguida d'una entrevista en forma de diàleg o qüestionari amb un convidat expert en el tema presentat(un pediatre per explicar com destetar o treure bolquers, l'Ada Parellada dient-nos com fer que la canalla mengi de tot, un psiquiatre per explicar com arribar al manico... ui, això no encara).

Quina és la diferència, doncs, entre les dues seccions? La realitat! Sí senyors, la realitat! Tot i les exageracions de l'Agnès, la vida amb criatures s'assembla més a aquest tornado desenfrenat que comenta ella que no pas el món de color de rosa de la Míriam Tirado. Al món de l'Agnès els nens vomiten, se't pixen a la cara, es caguen en el pitjor moment, el menjar marxa volant de la taula i deixen un rastre de destrucció que seria l'enveja d'Atil·la; al món de la Míriam la canalla semblen autòmats que ho fan tot bé i sempre quan toca, i quan no han de fer res desapareixen, no hi són. Al món real (i al de l'Agnès) sempre hi ha aquell moment en què necessites temps i silenci durant el qual la canalla vol fer que el rebombori del timbaler del Bruc sembli la biblioteca d'Acció Catòlica de Sords-muts. És a dir, amb canalla a casa, voràgine assegurada. Això fa que el dia que endrecen solets sigui festa major, o bé que surtin focs artificials quan tasten algun menjar nou, com el Remy...

Podcasts: Sabandijapps

Gràcies als podcasts es poden seguir programes que d'altra manera seria impossible fer-ho (igual que és possible seguir El matí de Catalunya ràdio i El món a RAC1 alhora; o bé Versió RAC1 i La tribu; o bé La competència i La cuina de Carbó [aquí he omès amb molta habilitat el programa loser dels migdies a la cadena nacional, sí, el que vol fer riure i fa pena], doncs expliqueu això als de l'EGM i els esclata el cervell). Doncs bé, jo segueixo uns quants podcasts a través del programa més senzill i penós de podcast: el Listen de Google.

Un d'aquests podcasts és Sabandijapps, un podcast fet per dos paios, un de Sevilla i un altre de Barcelona. Es dediquen a parlar d'aplicacions per a telèfons intel·ligents, un d'Android (Sevilla) i l'altre d'iOs (Barcelona).
El to és molt distès, divertit, sense cap mena de censura, si cal dir renecs, es diuen, cap problema. Es nota que s'ho passen molt bé fent-lo.
Graven el programa a distància, fet que fa que el paio de Sevilla se senti fantàsticament bé, mentre que Brian se sent una mica estrany, metàl·lic, a distància i una mica endarrerit (segurament per fer-ho via Skype).
Potser valdria la pena repensar sobre el procés, gravar la pista d'àudio als dos ordinadors i al final muntar una única pista a través de dos originals bons.
Pel que fa al contingut, el podcast analitza les aplicacions amb molt bon criteri, sorteja a vegades alguna llicència i aconsella als oients que els fan preguntes.
Si teniu  telèfon intel·ligent, és una bona opció.
Si algú vol recomanar algun altre programa de podcast per a Android i compatible amb Reader... i que sigui de franc (que sóc català), estaré encantat de provar-lo!

Ràdio: Tenir fills (El matí d'estiu, Catalunya Ràdio)

Escolto via podcast El matí d'estiu, només les seccions que trobo interessants, i la veritat és que el programa està força bé. Ara us presento una de les perles de la temporada: la secció Tenir fills, per la Míriam Tirado.
La secció pinta bé, comença amb un monòleg, força ensucrat, sobre una de les etapes de tenir fills (decidir tenir-ne, fer el chiqui-chiqui, embaràs, parir...) i llavors comença la debacle: la Míriam ha voltat hospitals i s'ha dedicat a entrevistar pares i mares passerells, la gran majoria amb només un fill (ara desenvoluparé més això), sobre experiències, sentiments, etc. Per què dic que la gran majoria només té un fill (a part de perquè ella ho diu)? Doncs perquè es nota.

Progressió humana segons el recompte de fills (teoria reduccionista de surfzone):

1 fill: això és Hollywood. Vius en un anunci de Tampax, tot és de color rosa (especialment abans de parir), vas a la botiga i et col·loquen tota la merda haguda i per haver, molta de la qual no faràs servir en la vida, escoltes consells de tothom, llegeixes llibres, vas a classes de prepart (per sort, el ginecòleg ens va estalviar aquesta mena de tonteria sectària)... Un cop ha nascut la criatura, canvi absolut: no tenen manual d'instruccions. Tot el que t'havien dit no serveix per a res; tot el que et passa, no surt als llibres. Tires endavant a trompicons, però mai has de reconèixer que tens dubtes. El teu fill és el millor, el que beu més llet de la teta, el que amb 2 mesos parla, amb 5 ja camina i si no vigiles amb 9 mesos ja ha fet la primera marató, de llest que és. Els pares continuen comprant-ho tot, esterilitzant qualsevol cosa que hagi de tocar el pollet. Quan porten 4-5 mesos sense dormir ni una puta nit seguida, llavors comencen a sortir els tòpics. El més estès és el "però compensa" o "però t'omplen tant" (trobo que l'únic que omplen és el cubell de la roba bruta fins dalt). De totes maneres, com que només hi ha un fill per a quatre mans, llavors continues apardalat anys i panys (veure'n exemple al bloc de la Noa, si encara no l'ha tancat un altre cop, clar). La meva teoria és que en aquest estadi es queden la majoria que han de tenir fills per la pressió social.

2 fills: Chaos AD. Ja durant l'embaràs es comença a ensumar el fracàs: la mare no pot dormir quan està cansada, perquè resulta que la criatura que volta per casa demana atenció tot el dia. Això només és un dels avisos, els quals quan arriben ja és massa tard per fer-se enrere. Durant la gestació no hi ha temps de llegir llibres ni escoltar consells i, a més, ja recordes que no serveix de res llegir tot allò. Llavors arriben els gelos, la competició entre germans per cridar l'atenció, baralles, crits nocturns, etc. Intentes que el fill gran, anteriorment conegut com el rei del mambo, no se senti desplaçat, però clar, ara ja cal dividir i el petit demana molta més atenció. Et sap greu deixar al gran de banda, fins que arriba un dia en què penses que s'ha de curtir i punt (error: t'ho farà pagar més endavant). La casa és un caos, no dones abast a fer neteja que ja torna a ser tot brut, et poses molt nerviós, però no hi ha res a fer. Fa temps que has deixat de preocupar-te per si cal esterilitzar els biberons o si el sistema digestiu de la criatura pot menjar l'aliment X abans de l'any. Senzillament algú ja li ha donat algun trosset de xocolata, una mica de fuet o llet de vaca normal i corrent als 8-9 mesos i has comprovat que no passa res amb aquestes collonades.

3 fills: festival del humor. Els que ja han perdut el nord completament amb els 2 fills i són (som) més rucs que ningú tenim tres fills. L'única diferència de quan tens el segon és que amb el tercer ja no t'esparvera res, ja saps què t'espera i que no hi ha res a fer per aturar aquesta espiral de bogeria domèstica. Això clar, a no ser que n'hi arribin dos de cop com al senyor Gerent, amb molta punteria ell i molt receptiva la seva dona. "El tercer fill puja sol", "el tercer es cria sol"; el pròxim que em digui aquesta frase li foto una escopinada al Martini. Potser sí que puja sol, però la roba no se la compra pas sol, ni es canvia els bolquers, ni res. Total, reset. Torna a començar.

Ah, guardeu-vos bé de tenir tots els fills del mateix sexe. Jo després de tenir tres filles encara sento com a mínim un cop per setmana el mític "què, ara el nen?" o bé el "Anaveu a pel nen, oi?". Feu-me un favor, aneu a prendre pel cul. Amb tota l'educació pel món, però pel cul.

Ah, no ho he dit abans, Double Combo és fer que algun fill neixi quan treguis bolquers a algun de més gran. Feu-ho i convertireu la casa en l'AquaDiver dels pixats... un epic fail en tota regla XD