dilluns, 10 de setembre de 2012

Les olimpiades

Després d'estar molt content per la debacle de les seleccions de la mare Espanya (llàstima de l'últim esprint de medalles) i de veure tantes hores d'esports televisats com vaig poder (i de piular-ho dia rere dia), quatre pensaments sobre el tema:

  1. M'he alegrat molt de veure com es perdien medalles, dia rere dia, i com des de Teledeporte s'esforçaven cada dia més a posar més cara de pòquer que el dia anterior...
  2. Especialment quan ens volien fer creure que Espanya era una potència en tots els esports en què competia.
  3. M'ha agradat sentir que abans de guanyar la medalla en windsurf, la federació espanyola havia votat per retirar-li l'estatus d'esport olímpic...
  4. i just després d'aconseguir la medalla d'or, es van haver d'afanyar a dir que no havien meditat prou la decisió.
Conyes a part, el que sí que m'ha sabut greu és veure com els esforços i sacrificis d'esportistes no han servit per res, després de 4 anys d'il·lusions, tornar a casa amb una mà a cada ou no li agrada a ningú (no em va saber gens de greu veure els idiotes de La cojita, amb la seva prepotència; si Pierre de Coubertin torna en forma d'esperit de Nadal, espero que els foti uns quants clatellots olímpics a tots els seus membres).


Per cert, dissabte a la tarda tinc una cita al Collformic. M'espera tota una tarda, nit, matinada i matí de marxa, no m'estic de res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No pensis gaire, però deixa un comentari!