- M'he alegrat molt de veure com es perdien medalles, dia rere dia, i com des de Teledeporte s'esforçaven cada dia més a posar més cara de pòquer que el dia anterior...
- Especialment quan ens volien fer creure que Espanya era una potència en tots els esports en què competia.
- M'ha agradat sentir que abans de guanyar la medalla en windsurf, la federació espanyola havia votat per retirar-li l'estatus d'esport olímpic...
- i just després d'aconseguir la medalla d'or, es van haver d'afanyar a dir que no havien meditat prou la decisió.
Conyes a part, el que sí que m'ha sabut greu és veure com els esforços i sacrificis d'esportistes no han servit per res, després de 4 anys d'il·lusions, tornar a casa amb una mà a cada ou no li agrada a ningú (no em va saber gens de greu veure els idiotes de La cojita, amb la seva prepotència; si Pierre de Coubertin torna en forma d'esperit de Nadal, espero que els foti uns quants clatellots olímpics a tots els seus membres).
Per cert, dissabte a la tarda tinc una cita al Collformic. M'espera tota una tarda, nit, matinada i matí de marxa, no m'estic de res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!