diumenge, 22 d’abril de 2012

Pel•lícula: Elephant man

Ja té collons, fa mesos que vaig gravar-la a La sexta 3, i la setmana passada, en ple dol elefàntic, la vaig mirar.

La pel•lícula és de David Lynch, i està basada en la història real de Joseph Merrick, un britànic afectat d'elefantiasi, una malaltia congènita que provoca deformacions durant tota la vida. A la pel•licula l'home elefant és una atracció de fira, propietat d'un cràpula acabat que el maltracta i l'explota sense pietat, fins que el doctor Treves el descobreix i decideix ajudar-lo. A partir de llavors explica mil i una desgràcies que viu l'home. La història està molt ben explicada, fa posar els pèls de punta per les escenes de maltractament físic i mental a les quals és sotmès. El que em va esgarrifar més va ser quan descobreixes que no és un discapacitat mental sinó que és una persona culta i sensible. #epicfail per al doctor Treves...

I continuant amb la reflexió, he trobat força paral•lelismes amb la situació actual: estem sotmesos per uns talossos, pel simple fet d'explotar-nos dia sí, dia també. Només servim per generar la seva riquesa, ens maltracten, no ens deixen fer la nostra...

Ara mateix penjo l'estelada, i no es mourà d'aquí fins que quedi sense fils, jo no la despenjo! Com va dir un dia el Jair Domínguez, estem en territori enemic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No pensis gaire, però deixa un comentari!