dimarts, 15 de març de 2011

Pel·lícula: Banderas De Nuestros Padres

Un retrat brutal de la guerra del Vietnam i la passió desmesurada d'Estats Units per crear herois i la necessitat de tenir-los i poder-los ensenyar. A part del muntatge de la fotografia mítica de la presa de la illa d'Iwo Jima, que sembla que hauria de ser el punt culminant de la pel·lícula (i resulta que només n'és un punt de partida), la pel·lícula no et pot deixar indiferent.
Un altre aspecte molt bo és la psicologia dels personatges, es nota realment que Clint Eastwood va cuidar molt aquest aspecte.
La recomano, sens dubte és realment bona.
Tinc pendent per mirar Cartas desde Iwo Jima, la seva pel·lícula germana, amb la visió del mateix conflicte des del punt de vista japonès. Ho he intentat un parell de dies, però he acabat KO al sofà (mal senyal).

2 comentaris:

  1. Muy buena. pero hay que ver la otra, las cartas sobre iwo jima, o algo así (es la otra parte de la contienda).

    ResponElimina
  2. Miquel, no he dit a l'últim paràgraf... he intentat veure-la un parell de cops, però m'he quedat ben adormit (tot i que hi ha molta acció i soroll).

    ResponElimina

No pensis gaire, però deixa un comentari!