dijous, 19 d’agost del 2010

Quin dia...

Al matí, al parc, la meva filla em demana que sacsegi una pomera carregadíssima de pomes (bordes), que en volen per jugar-hi. Jo no m'hi penso ni un moment, busco una branca, salto i m'hi penjo. Avís per als lectors: no pengeu 80 quilos de cop en un arbre que estigui corcat... tal com m'he penjat, sento un crec i ja era a terra, amb l'arbre a sobre :-O

En fi, així anem...

A la tarda he anat a córrer, una hora i mitja fent intervals suaus, m'he fulminat tot el Gurri.

Resultat: un cop al braç per la caiguda de l'arbre (tot un èxit, veient el desastre que podia haver passat) i unes agulletes d'escàndol a les cames.

Demà serà un altre dia (suposo).

1 comentari:

  1. alma cándinda ¡¡¡¡ ¿ porqué haces casos de los hijos , si ellos jamás hacen caso de ti ?...

    ResponElimina

No pensis gaire, però deixa un comentari!