Dieta: mes 2

Continua la dieta i continua el pes avall... ja porto uns 8 quilos i mig perduts i la veritat és que es noten, molt. Em cauen tots els pantalons, ja no me'ls puc aguantar ni amb cinturó. Quan vaig a córrer em trobo molt més lleuger (diumenge passat vaig fer 15 km i fins al quilòmetre 13, més o menys, que no em vaig notar cansat de genolls, abans amb 10 km ja començava a patir).
La nota negativa per a la dieta és ser català, sens dubte: sempre hi ha alguna cosa o altra a celebrar. Amb dues castanyades seguides (dia 31 i dia 1) vaig guanyar una mica més d'un quilo... i això que no m'agraden les castanyes ni els panellets. Tant que costa de perdre i tant poc de guanyar :-(

Castanyada

Que tingueu bona castanyada, macos...

I que no acabeu com la senyora castanya i el seu difunt marit...

Quan es pon el sol

Sunset forest, originally uploaded by surfzone™.

Tirada per a un concurs d'ombres a Flickr. He rigut molt fent el muntatge, però hi he estat MOLTA estona!

Festa dels Súpers 2011

Pares i mares, que hi ha festa aquest cap de setmana! Nosaltres hi vam anar l'any passat i, tal com vam prometre... aquest any mirarem de no acostar-nos-hi a menys de 10 quilòmetres a la rodona...
Quin horror de gent quan tot és gratis. La carpa de pizzes Tarradellas semblava el menjador social de can Sureda, una cua increïble per un trist triangle de pizza
Penseu-hi bé, a veure si val la pena anar-hi o escapar-ne...

Pel·lícula: La morada del miedo

La vaig veure en 2 trossos, de nit, i totalment fosc a casa. Fa por, molta por. Fa cagar de por, molts ensurts. Al final et fa pensar força en El resplandor, diria que hi ha uns plans amb una destral que són una clara referència a aquest clàssic del terror.

Heavy: la història del Metal

Vaig veure el final de l'últim documental d'aquesta sèrie (4 capítols d'una hora cadascun) al Canal 33, i per nostàlgia d'institut vaig passar pel vídeoclub Tots rucs a fer-hi un bon cop d'ull. Ja us ho he dit, 4 hores que reflecteixen, molt bé tota la història del heavy metal: el naixement, l'auge, com el glam metal de poc ho envia tot a la merda, el resorgiment, la polèmica perpètua i l'actualitat (fins al 2006). Es molt recomanable i divertit veure com alguns dels tòpics (banyes, Ozzy arrencant caps d'ocell, cuir i tatxes, grenyes i cops de cap) van néixer de casualitat, sense ser conscients del que estaven fent (bé, l'Ozzy crec que ja mai més serà conscient de massa coses).

Moments estelars

 

Dee Snider, de Twisted Sister, parla del club de fans, denominat SMF (sick motherfuckers) davant la comissió per a la dignitat (o alguna cosa així) i aquesta comissió li demana si són una associació cristiana. El paio es descollona de riure XD
També és divertit veure Sebastian Bach, cantant d'Skidrow, té una retirada curiosa al Josmar, i sentir-li la veu parlant, té una veu més fina que l'Amaia Montero (aka, la voz de Ducados). És curiós com pot arribar a canviar la veu de les persones entre parlar i cantar (sense mencionar els retocs digitals, clar).

La conclusió que se'n pot extreure és que hi ha moments en què cal plegar i que sempre hi ha gent que no veu que ha arribat aquest moment (com la Duquessa d'Alba o Dee Snider, per exemple).

Pel·lícula: Marathon Man

Pel·lícula de l'any 1976, amb un Dustin Hoffman totalment mamelló fent de corredor de maratons fracassat que es veu emmerdat en una trama de nazis, val a dir força inversemblant. De totes maneres, retrata molt bé la fixació per córrer més i rebaixar ritme que tenim els beneits que correm sovint.

Jo no conec gaire jueus, però pel que sembla a la pel·lícula, se'ls reconeix per l'aspecte, ja que al principi de tot, hi ha un malentès amb uns cotxes i a la mínima ja comencen a insultar-se mútuament jueu-nazi. Això és veritat o és un altre tòpic de pel·lícula?