Vic-Sant Jordi-Folgueroles-Sant Julià-Vic

Sortida matinal a córrer avui, amb l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses com a objectiu inicial... sí, és allà, aquell puntet blanc tan petit i allunyat.

Corrent, corrent, he passat pel camí del costat del Gurri (l'Ajuntament de Vic el té molt ben arreglat, i que duri), pel pont del Bruguer i he arribat al polígon industrial Malloles. Allà he anat per la vorera i creuant carrers fins a l'ermita de Sant Francesc-s'hi-moria (tot un nom... amb història). Allà s'agafa un altre camí de terra i ja pots arribar fins a Sant Jordi.

Un cop allà m'he animat a pujar cap a Folgueroles i seguir amunt, cap al dipòsit d'aigua que hi ha entre Sant Julià i Folgueroles. Si mireu el perfil i el meu ritme, entendreu quina pujada hi ha fins al dipòsit. Això sí, un cop he estat allà dalt, tot baixada fins a Vic!

   

L'arribada a Sant Julià per la banda del Mas Albareda és magnífica.

Com sempre, si voleu el fitxer GPX aquí el teniu.

Recordeu que estem buscant diners per a la Trailwalker...

Calldetenes-Sant Julià-Pantà de Sala-d'heures-Santa Eugènia-Vic

Ahir dilluns una sortida llarga, per tornar a agafar fons:

El pantà de Sala-d'heures és una canya, el vam trobar amb una capa de gel per sobre, un gran escenari.

Les adoberies de Vic

Les adoberies de Vic és això, doncs el que diu el nom: el lloc on abans s'adobava la pell. Diuen que feia una pudor de mil dimonis i que des que es van instal·lar aquí, el Mèder no va tornar a ser mai més el que era... encara avui en dia no he vist el riu transparent (i dubto que l'hi vegi mai).
Com tot el que passa en aquest país, el que havia estat una gran potència va acabar caient en desús, en l'oblit i, finalment, en la deixadesa.

Fins fa un parell de legislatures municipals, les adoberies no deixaven de ser el gra al cul de Vic, un lloc que queia a trossos, un niu de ionquis, quedava gairebé fora muralles per l'única part de la ciutat que encara no havia crescut (la veritat és que encara feia força tuf).

En aquell moment algú es va il·luminar i tots els partits polítics en aquelles eleccions van veure que un gran patrimoni com les adoberies s'havia de salvar, no podia anar tot a terra, allò formava part de la història. Es va crear una plataforma i van començar a córrer notícies que el complex estava en perill.

Finalment un il·luminat va decidir que això és bé cultural d'interès nacional i que de cap manera ho podem perdre. 

Resultat: un barri sencer ple de merda i edificis abandonats. Un paradís per als gats i les rates. Projecte per recuperar o fer-ne alguna cosa? Ni idea, però diria que amb l'abundància de calers que tenim actualment, hi ha altres coses amb més prioritat.

Mentrestant, va passant el temps, anar aguantant i esperant que qualsevol dia de pluges se'n vagi tot a prendre pel cul... em sembla que a l'ajuntament ja li estaria bé aquesta opció (a mi tampoc em desagrada massa).

HDR fet a la brava a partir de 2 JPG (0,00 i +2,00)