La veritat és que ja hi estic pensant un altre cop... en fi, els homes som així. I com que no en tenim mai prou i sempre hem de mirar de fer una miqueta més, el Javier Leiva em va embolicar en una altra bogeria: anar a la Trailwalker d'Intermon-Oxfam.
100 km en 32 hores.
M'ho va proposar un dimarts al vespre, i em sembla que el dimecres al matí ja tenia decidit que hi aniria. Vam fer equip amb el Jordi Pérez i la Lidia Bartolomé, i ara ja estem inscrits i centrats en els entrenaments.
I a què ve tota aquesta parrafada? Doncs al mateix de sempre: la pasta. Com que jo no conec a ningú que reparteixi sobres d'aquells amb bitllets, ni gendres empobrits injustament, em veig obligat a demanar-vos diners a vosaltres, anònims seguidors d'aquest trist bloc.
Necessitem diners, hem de reunir 1500 € (com a mínim), com cada equip, que Intermon dedica a Àfrica, en programes de desenvolupament. Així que si ens vols donar un cop de mà, qualsevol ajuda és bona.
Us deixo amb el vídeo de l'organització que explica molt bé l'esperit de la cursa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No pensis gaire, però deixa un comentari!