Llibre: El pèndol de Foucault, d'Umberto Eco

Ho he intentat, he llegit més de 200 pàgines, però m'ha vençut... la història ha estat molt pesada i amb tanta referència contínua enrere, ha arribat un punt en què m'he perdut :-(

Què hi farem... un altre dia serà!

Sant Jeroni

Patró dels traductors... el primer del nostre clan, ben conegut pels seus errors de traducció (i en això també en som seguidors).

Felicitats a tots els damnificats.

Gats i parkour

Aquí teniu un vídeo que demostra que els ninja dels segle XXI són els gats...



Vist a icanhascheezburger.

Pel·lícula: Disaster movie

Ahir vaig veure Disaster movie, una paròdia de les pel·lícules apocalíptiques (entre d'altres) i és força divertida, però hi ha alguna broma que dura massa (com per exemple, la de Hannah Montana, al final cansa). La traducció de la pel·lícula ha de ser força complicada, ja que hi ha cançons importants per al guió i que, per tant, cal traduir-les amb la màxima precaució.
Fa molt riure que surtin un munt de personatges interpretats per pocs autors. També està molt bé pel pilot de referències d'altres pel·licules que apareixen contínuament.

L'heroi de la pel·lícula: la noia embarassada.
El pal de la pel·lícula: Albin y las ardillas.

Llibre: La guerra de dos mundos, de Sergio L. Palacios

Un altre llibre al sac. Aquest va ser realment ràpid, amb poc més d'una setmana va estar polit, i això que és d'assaig!
Palacios divaga amb molt d'humor (i molts coneixements) sobre superherois, ficció, monstres i demés, i les impossibilitats físiques del que passa a les pel·lícules o als còmics. Les paradoxes sobre els viatges en el temps, per què Superman no ho pot fer tot (malgrat ser el superheroi amb més poders) o la potència de les extremitats de Hulk... una lectura entretinguda, farcida amb dades i equacions quan venen al cas, però que no es fa pesat de cap manera.

Pel·lícula: Bee movie

A priori semblava una pel·lícula infantil. La veritat és que és una pel·lícula feixuga, amb uns trossos de judicis típics de pel·lícula nord-americana que farien avorrir fins i tot a Perry Mason (imagineu-vos com s'avorreixen la canalla de casa). Curiosament, tota la pel·lícula s'assembla moltíssim a Ratatouille (estrenada el mateix any): animals col·laborant amb humans, el pla que fracassa però que al final es gira la truita... en fi, res de l'altre món.

Suposo que la versió original deu tenir la mínima gràcia d'escoltar Seinfeld fent d'abella, però la veritat és que és una pel·lícula que es podria haver quedat al PC de renderitzar i haver formatat el disc dur a l'últim moment: haurien fet un favor a la humanitat XD

Llibre: Punto crítico, de Michael Crichton

Un thriller amb poca acció, una mica ensopit, molt centrat en la psicologia de la protagonista, una alta executiva d'una empresa aeronàutica a qui li han col·locat a sobre un mort...

Val la pena recordar que Crichton era un mestre de la ficció, ja que llibre que feia, llibre que acabava als estudis de Hollywood, una mina segura (Jurassic Park, Congo, Esfera, Assetjament, El món perdut, Twister...), i això es nota en els seus llibres (Presa fa cagar de por només de pensar què passaria si fos real): domina a la perfecció el ritme de la novel·la; això no obstant, com he dit abans, trobo que aquesta obra no té el ritme d'altres llibres seus. De totes maneres, val a dir que després d'haver llegit uns quants llibres seus, t'adones que la majoria segueixen el mateix esquema, però amb personatges / històries diferents.

M'agrada molt, això sí, perquè mossega, i molt, el sensacionalisme periodístic (la imatge per davant de la informació veraç). Sort que va morir fa un parell d'anys, perquè ara per ara, si veiés quin periodisme tenim, hauria cremat un parell de cadenes XDDD

Aviso que em vaig polir les 390 pàgines en una mica més d'una setmaneta... és addictiu amb ganes!