divendres, 20 de gener del 2012

Pel·lícula: Amics amb diners

Quan la vaig gravar, creia que era una pel·lícula de riure... però resulta que no, és una mena d'obra coral sobre la felicitat i els diners, unes parelles molt i molt riques aparentment molt felices, i una noia sola aparentment molt feliç de ser-ho (i de no tenir tants diners com les seves amigues). En aquest sentit, Jennifer Aniston fa molt bé el seu paper, interpreta un cop més el paper de dona polivalent i desenfadada (com en aquella pel·lícula on tenia una fura per mascota).
Conclusió final: no tot és el que sembla... i els diners no fan la felicitat, però sens dubte hi ajuden molt XD

dimarts, 17 de gener del 2012

Pel·lícula: Algo pasó en Las Vegas

Un fart de riure! Una comèdia romàntica més, una altra amb Cameron Díaz, on una nit de bogeria porta a una sèrie de conseqüències inesperades.
El paper del jutge és molt bo, però molt poc creïble. De totes maneres, val la pena mirar-la per fer uns bons farts de riure.
Farem un monument al que va acabar posant el títol al final. En anglès és What happens in Vegas, un tros del proverbi What happens in Vegas, stays in Vegas (el que seria, per exemple, El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas, una mica com si fos la llei del silenci, que tot el que passa allà no surt d'allà).

divendres, 6 de gener del 2012

El millor eslògan del món

En un dia màgic com és avui, un cartell per a un espectacle màgic.
Està clar que el Justo de La competència està al darrere d'aquest cartell de circ...

dimarts, 3 de gener del 2012

Ser alternatiu

Ser alternatiu vol dir anar vestit com si fossis de cal Justet? Ho deixo aquí...
Vist a la Fira medieval de Peratallada (també és un lloc molt alternatiu i modern, per cert).

dijous, 29 de desembre del 2011

Olot

Regirant carpetes he trobat aquestes fotos de vora de La deu, a Olot. Un lloc preciós :-)




dijous, 22 de desembre del 2011

Pel·lícula: Jesucrist Superstar

Vet aquí un clàssic que cal mirar un cop a la vida. Jo ja l'he mirat, per tant ja la puc oblidar, com més aviat millor.
Algunes impressions:
  • L'enregistrament és de 1973 i això es nota: hi ha un clima hippie per tota la pel·lícula.
  • El fet de barrejar elements del passat (història, alguna roba...), amb elements del moment (avions, tancs, armes de foc) en el seu moment devia ser trencador. Ara fa poc més que riure.
  • La cort d'Herodes actualment s'hauria de gravar a la sala Arena de Barcelona...
  • Podrien haver agafat un Jesús que no fos guenyo, dic jo... tot i que fa uns falsets cantant que podria haver triomfat en algun grup heavy (si en aquell moment haguessin existit, clar).
  • I finalment, la pel·lícula se centra més en el personatge de Judes que en el de Jesús. Per mi, ell és l'autèntic protagonista.
Nota mental: comprar una còpia del barret de Caifàs.

dijous, 15 de desembre del 2011

Pel·lícula: Delicatessen

Vaig gravar-la creient que era una pel·lícula gastronòmica, però no, és una barreja d'humor MOLT negre, irrealitat i terror. Tota l'estona domina un aspecte molt francès, tot tintat en sèpia. Un altre dels punts forts és que no ets capaç d'ubicar-ho en el temps (Segona Guerra Mundial, futur proper apocalíptic?).
L'escena de l'evacuació d'aigua al lavabo és brutal. Encara ric...