La impuntualitat

Estic escrivint això mentre espero per començar una classe d'anglès. Passen 10 minuts de l'hora establerta i aquí no arriba ningú.
Sempre m'he trobat amb aquest problema. En aquest collons de país, sembla que arribar tard és la norma. El que és estrany és arribar a l'hora que toca. No cal ser fastigosament puntual com jo, sempre s'accepten els minuts de gràcia (5? 10?); el problema és quan això es converteix en costum i que sempre toca esperar, els mateixos i als mateixos.
Fixin-se benvolguts lectors que si són assidus de les rutines, notaran que els que arriben tard sempre són els mateixos. De fet són els mateixos i sempre van a la mateixa hora. Arriben tard a l'escola i entren quan tothom ja ha deixat la canalla i surt (és a dir, uns 3-4 minuts tard). Cada dia. Coi, tan difícil és sortir 5 minuts abans de casa i arribar a la mateixa hora que tothom?
També tenim el cas B, el que va a tot drap amb el cotxe perquè arriba tard. Les normes de trànsit poden ser una grandíssima merda, però hi són per complir-les.
Fem números: vaig de tard i haig de fer 80 quilòmetres, tot autovia amb el mateix límit de velocitat. Si vaig a aquesta velocitat màxima tota l'estona (cosa força complicada, per cert), faré el trajecte en 48 minuts. Si li foto una mica més de gas i pujo a 120, guanyaré 8 minuts (torno a dir que és molt complicat mantenir una mitjana clavada); si pitjo més el gas i vaig a 140, hi estaré 34 minuts. Fantàstic! He guanyat 16 minuts. Realment et ve d'un quart d'hora ja? I si et paren els mossos? Quants minuts et tindran allà aturat? Els 300 € que et clavaran valen aquests 16 minuts? I els punts dels nassos. Ai sí, llavors els mossos són uns fills de la gran puta, sí, i és culpa d'ells que hagi arribat tard. Ep, si t'haguessis llevat 15 minuts abans, podries haver fet el trajecte dins la legalitat i els mossos no t'haurien parat, ruc. Marxa 10 minuts abans dels llocs, queda una estona més tard, però no facis esperar a la gent, que n'estem fins els collons d'esperar sempre als mateixos.

Per cert, una foto de la pissarra al final de la classe... encara no entenc què vam explicar per acabar amb això escrit...

PD: si algú s'ha sentit ofès per la situació anterior, deu ser senyal que:

• ets dels que sempre vas de tard
• ets un mosso

Cremem-ho tot!

Doncs sí, això devien exclamar els borbons podrits quan van entrar a Prats de Lluçanès el dia 5 de febrer de 1714, avui fa 297 anys. Aquell dia van repicar les campanes del poble per avisar a tothom que s'acostava l'exercit. Van cremar la meitat del poble. Des de llavors, Santa Àgata, patrona de les dones i màrtir, ha estat la patrona del poble. Durant el dia d'avui els habitants del poble sentiran repicar les campanes, en record d'aquella barbàrie.
Que per què us foto aquest rotllo jo ara? Doncs és ben fàcil: fa 297 anys van cremar el poble, físicament. Actualment els borbons continuen cremant el poble (potser no tan físicament, però sí mentalment), a base de viure sense fotre ni brot, a cos de rei (literalment), amb aquest pressupost desorbitat que poc té a veure amb la realitat que ens envolta. Tota aquesta milionada que s'emporten any rere any es podria destinar a qualsevol altra cosa. De fet, qualsevol altra cosa seria més útil i productiva (imagineu-vos gastar gairebé vuit milions i mig d'euros anuals en flors per a les jardineres municipals: com a mínim ens alegraria la vista cada dia). Tant és. Osti, fa indignar. Coi, que tenim un rei que no arriba a milioeurista. Com ho rep això? Tot de cop? Transferència o en efectiu? Dividit en 12 pagues? 15 pagues? Per Nadal, la paga doble ha de fer esfereir, no?
I aquesta gent que els fa regals es mereix una menció a part. Per què els regalen coses si cada any els regalem 8 milions d'euros per gratar-se els ous. A dues mans. Ah, potser els ho regalen perquè els fa pena que hagin tingut una filla, així... com ho diria... bé, ja m'enteneu. Tothom reia amb el marit xalat, però prou es va afanyar a fer les maletes i sortir corrents (bé, corrents, no, pobret, que amb el bastó no li anava bé, d'esprintar) quan va veure quin pa donaven en aquella casa. Ep, que també s'ho han buscat, ja sabeu què passa amb la consanguinitat, no?
Si aquesta família vol calers, que treballi com tothom (de fet, el gendre vasc presumptament té por que li escapcin la cartera i ha començat a fer uns negociets pel seu compte, res, quatre coses per anar tirant, que no arriba a final de mes, pobret; si fins i tot han hagut de marxar a Washington perquè allà la vida és més barata...).

Per tot això m'agradaria que per commemorar el 300 aniversari de la crema del poble les campanes tornessin a repicar, però per celebrar que ja no portem aquesta càrrega a coll, que ens hem tret el mort d'una família reial que no serveix per a res, la nostra independència i que el Madrid ha baixat a 3a regional (per demanar impossibles, que no quedi).
Si algú vol deixar un comentari dient que els borbons aporten estabilitat a l'estat, el convido a enviar-m'ho per colom missatger, estaré encantat d'abatre'l amb l'escopeta de balins abans que arribi a casa.