Excursió familiar: Dolmen de la Paborda (La molina)

 Buf, fa gairebé mig any que vam anar a fer aquesta excursió... i sembla que sigui ahir! Vam anar uns dies a l'alberg Mare de Déu de les Neus, situat al poble de La Molina amb el programa Vacances en família del Xanascat (els que teniu canalla, ja sabeu de què va, això). Un matí en trineu, una tarda als banys de Llo (més que recomanable, fins i tot amb canalla petitona) i alguna excursió, coses ideals per tornar a casa fet una coca.

Sortim de l'alberg a peu per la carretera direcció França i després de travessar la via del tren (sí, l'infame tren de baixa velocitat Barcelona-Puigcerdà, diu la llegenda que va tan a poc a poc que es pot baixar del tren en marxa, collir flors i tornar-hi a pujar sense problemes) trobarem aquest cartell a mà dreta. Que no us espanti la pujada que us queda al davant, aquests 40 o 50 metres tenen el desnivell màxim que fareu en tota l'excursió!

Aquestes fotos són fetes més o menys durant l'equinocci d'hivern, ni una llambregada de neu enlloc. I avui, que ens apropem a l'equinocci d'estiu, encara tenim molta, moltíssima neu al Pirineu, inundacions per desgel a la vall d'Aran... en fi, un desastre climatològic!

Llavors arribem a un pla, anem fent xino-xano seguint la tanca de pedres que devien fer quan Jesucrist demanava l'Scalextric a sant Josep...

I en qüestió de mitja horeta o 40 minuts des de la sortida, arribem al dolmen. Una excursió 100 % familiar, amb nosaltres va venir la filla més petita, amb 2 anys acabats de fer, sense cotxet ni motxilla ni res, només vol anar fent servir les cames!

Una estona meditant i agafant forces (i paciència) i a tornar!

Nosaltres vam continuar cap al bosc, direcció nord, per anar a parar a les cases del poble i acabar l'excursió al parc infantil que hi ha al costat del pont d'entrada (el que té un dinosaure a tocar de la carretera, suposo que deu ser un animal autòcton de la zona...).

Com sempre, el track del GPS i el mapa de Wikiloc.

Sant Miquel del Fai

Fotos de la peregrinació a un lloc que devia ser esplendorós, però que ara es veu força decadent...

L'entrada i cap avall, no m'imagino un lloc més fàcil per posar un setge!

Si algun dia hi aneu, assegureu-vos d'haver fet el riuet abans, perquè per allà tot és aigua i el sorollet acaba fent-te venir ganes...

Crec que l'entrada és força cara (uns 8 € per adult; la canalla entra gratis amb el carnet del Súper 3) pel que hi ha a canvi... però de totes maneres, allò s'ha de mantenir sigui com sigui, i suposo que ni a aquest preu els surt a compte sense dependre de les subvencions que segur que reben.

El que em va agradar més, sens dubte, són les coves. N'hi ha un parell, una de molt ben il·luminada (fotos de dalt i de baix) i una al final de tot, només amb llum natural. Curiosament, hi ha una caseta amb cascs per entrar a la segona cova i evitar així els cops de cap...

El més conegut de Sant Miquel és aquest salt d'aigua. El so a dins és atronador, quan passes per sota quedes absolutament sord!

I aquí hi ha l'entrada cap a la segona cova. Si hi aneu, no us la perdeu, queda al final de tot i pot passar desapercebuda.

Núria

A finals de juliol vam anar quatre dies a Núria, va ser una experiència molt bona gaudir de la pau i tranquil·litat de la muntanya (bé, això ho hauríem de demanar a les feres autòctones, perquè nosaltres vam fer si fa no fa el xivarri que un mercat de Nàpols en ple estiu). Com ja sabeu sóc força feréstec, així que vaig decidir pujar sol i a l'antiga, a peu des de Ribes de Freser, amb tot el meu equipatge a l'esquena (això no va ser decisió pròpia, sinó que les altres maletes estaven a petar) i trobar-nos amb la família a l'estació del cremallera de Núria quan arribessin.
En resum, vaig marxar amb el primer tren de Vic (em vaig equivocar) i vaig pujar des de Ribes fins a Núria a un ritme totalment esbojarrat. Val la pena dir que vaig trobar-me MOLTS guiris baixant i un parell de famílies autòctones pujant.



Si voleu veure la meva progressió o el track, passeu per Wikiloc.
L'arribada a Núria, suat com un porc, va ser apoteòsica. Vaig veure arribar el cremallera amb la família i em vaig posar a saltar i cridar com un subnormal beneit... fins que em vaig adonar que no anaven al primer tren. Vaig tornar a fer la pena amb el segon convoi... ja que elles van arribar al tercer. En fi. Sóc així!
Els dies que vam ser allà van estar molt bé, llàstima d'un parell de tardes de diluvi i d'aquella boira que en qüestió de minuts et deixa a les palpentes...
Us deixo amb una selecció de les moltes fotos que vaig fer :-)

Excursió: Malniu

Una passejada des del refugi de Malniu fins a l'estany del mateix nom. Anada i tornada amb pujada moderada, es pot fer fàcil amb canalla si estan una mica acostumats a caminar.
El camí té força pedra grossa, però pels voltants hi ha molta herba, així que és fàcil anar sobre terreny tou.
La ruta està molt ben marcada, és realment difícil perdre's.
Com sempre, el registre a Wikiloc.
Per cert, la genètica és potent... quan jo era petit vam anar a aquest estany i vaig sucar-hi el peu. Les meves dues filles grans van acabar a l'aigua, una de cap al fang i l'altra amb tota una màniga a dins... en fi.
Una panoràmica del llac (pròpia):

Bastiments

2 hores i mitja de pujada amb raquetes i la planxa a l'esquena... per fer aquesta foto:

No hi ha constància física de la baixada triomfal posterior, però quedarà gravada per sempre al meu cervell :-)
Gent, si no heu provat el back-country, no sabeu què és l'autèntic surf de neu.