Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documental. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’abril del 2012

Story of a shot

The bait
the bait


The victim
the victim


The shot
the shot


The out-take
the out-take

This series was shot for the Nikon DX Challenge Group: Furry. The final entry is The shot (eventhough I find it better the out-take, but it is too risky for the challenge).

dijous, 9 de febrer del 2012

Documental: Emboscats, història d'una geografia secreta

Aquest divendres al Canal 33, molt tard (va començar passades les 12 de la nit) van estrenar aquest documental, basat en els emboscats de la Guerra Civil, aquells que es van amagar als boscos per no haver d'anar a l'exèrcit (ja fos per por d'anar al front o per desafecció envers qualsevol de les faccions). El documental mostrava les dures condicions en què va viure aquesta gent: la majoria es van amagar en coves o balmes, dormien sobre jaços de boix, palla i fang... el que van destacar més els testimonis que ho havien viscut va ser l'avorriment. Hores i hores sense fer res, sense poder fer res. Tot el dia, cada dia, anar mirant i contemplant el que tenien al davant, però sense fer res.
El meu avi va marxar de casa quan va esclatar la guerra, es va anar a amagar a Gombrèn. Pel que sé, va acabar treballant de jornaler en una casa de pagès, suposo que el mantenien a canvi de donar un cop de mà i amagar-lo. De fet, tot això ho sé d'esquitllada, perquè aquestes coses no eren coses de parlar, de fet tècnicament l'avi va ser un desertor fins l'any 90 o 91 (més o menys), quan va rebre una carta de l'exèrcit on se l'eximia de responsabilitat per no haver-se presentat a files. Llavors ja tenia Alzheimer molt avançat (em sembla que devia ser de les primeres persones amb la malaltia que va veure el seu metge), així que de ben poc li va servir aquesta carta.
El documental és molt recomanable, així que si podeu, feu-hi una ullada fent clic aquí (3 a la carta).

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Heavy: la història del Metal

Vaig veure el final de l'últim documental d'aquesta sèrie (4 capítols d'una hora cadascun) al Canal 33, i per nostàlgia d'institut vaig passar pel vídeoclub Tots rucs a fer-hi un bon cop d'ull. Ja us ho he dit, 4 hores que reflecteixen, molt bé tota la història del heavy metal: el naixement, l'auge, com el glam metal de poc ho envia tot a la merda, el resorgiment, la polèmica perpètua i l'actualitat (fins al 2006). Es molt recomanable i divertit veure com alguns dels tòpics (banyes, Ozzy arrencant caps d'ocell, cuir i tatxes, grenyes i cops de cap) van néixer de casualitat, sense ser conscients del que estaven fent (bé, l'Ozzy crec que ja mai més serà conscient de massa coses).

Moments estelars
 
Dee Snider, de Twisted Sister, parla del club de fans, denominat SMF (sick motherfuckers) davant la comissió per a la dignitat (o alguna cosa així) i aquesta comissió li demana si són una associació cristiana. El paio es descollona de riure XD
També és divertit veure Sebastian Bach, cantant d'Skidrow, té una retirada curiosa al Josmar, i sentir-li la veu parlant, té una veu més fina que l'Amaia Montero (aka, la voz de Ducados). És curiós com pot arribar a canviar la veu de les persones entre parlar i cantar (sense mencionar els retocs digitals, clar).

La conclusió que se'n pot extreure és que hi ha moments en què cal plegar i que sempre hi ha gent que no veu que ha arribat aquest moment (com la Duquessa d'Alba o Dee Snider, per exemple).