Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catradio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catradio. Mostrar tots els missatges
dilluns, 20 de febrer del 2012
Poema: Fem com si no sabéssim el final (del conte?), de Roc Casagran
Sentit a la secció El poema de la setmana d'El matí de Catalunya Ràdio
Realment em va agradar moltíssim, no és el típic poema que no entens res o ple de paraules imbècils per demostrar que domines la llengua... això sí, no l'escolteu amb canalla, conté un spoiler del Nadal ;-)
dilluns, 29 d’agost del 2011
Ràdio: Tenir fills (El matí d'estiu, Catalunya Ràdio)
Escolto via podcast El matí d'estiu, només les seccions que trobo interessants, i la veritat és que el programa està força bé. Ara us presento una de les perles de la temporada: la secció Tenir fills, per la Míriam Tirado.
La secció pinta bé, comença amb un monòleg, força ensucrat, sobre una de les etapes de tenir fills (decidir tenir-ne, fer el chiqui-chiqui, embaràs, parir...) i llavors comença la debacle: la Míriam ha voltat hospitals i s'ha dedicat a entrevistar pares i mares passerells, la gran majoria amb només un fill (ara desenvoluparé més això), sobre experiències, sentiments, etc. Per què dic que la gran majoria només té un fill (a part de perquè ella ho diu)? Doncs perquè es nota.
1 fill: això és Hollywood. Vius en un anunci de Tampax, tot és de color rosa (especialment abans de parir), vas a la botiga i et col·loquen tota la merda haguda i per haver, molta de la qual no faràs servir en la vida, escoltes consells de tothom, llegeixes llibres, vas a classes de prepart (per sort, el ginecòleg ens va estalviar aquesta mena de tonteria sectària)... Un cop ha nascut la criatura, canvi absolut: no tenen manual d'instruccions. Tot el que t'havien dit no serveix per a res; tot el que et passa, no surt als llibres. Tires endavant a trompicons, però mai has de reconèixer que tens dubtes. El teu fill és el millor, el que beu més llet de la teta, el que amb 2 mesos parla, amb 5 ja camina i si no vigiles amb 9 mesos ja ha fet la primera marató, de llest que és. Els pares continuen comprant-ho tot, esterilitzant qualsevol cosa que hagi de tocar el pollet. Quan porten 4-5 mesos sense dormir ni una puta nit seguida, llavors comencen a sortir els tòpics. El més estès és el "però compensa" o "però t'omplen tant" (trobo que l'únic que omplen és el cubell de la roba bruta fins dalt). De totes maneres, com que només hi ha un fill per a quatre mans, llavors continues apardalat anys i panys (veure'n exemple al bloc de la Noa, si encara no l'ha tancat un altre cop, clar). La meva teoria és que en aquest estadi es queden la majoria que han de tenir fills per la pressió social.
2 fills: Chaos AD. Ja durant l'embaràs es comença a ensumar el fracàs: la mare no pot dormir quan està cansada, perquè resulta que la criatura que volta per casa demana atenció tot el dia. Això només és un dels avisos, els quals quan arriben ja és massa tard per fer-se enrere. Durant la gestació no hi ha temps de llegir llibres ni escoltar consells i, a més, ja recordes que no serveix de res llegir tot allò. Llavors arriben els gelos, la competició entre germans per cridar l'atenció, baralles, crits nocturns, etc. Intentes que el fill gran, anteriorment conegut com el rei del mambo, no se senti desplaçat, però clar, ara ja cal dividir i el petit demana molta més atenció. Et sap greu deixar al gran de banda, fins que arriba un dia en què penses que s'ha de curtir i punt (error: t'ho farà pagar més endavant). La casa és un caos, no dones abast a fer neteja que ja torna a ser tot brut, et poses molt nerviós, però no hi ha res a fer. Fa temps que has deixat de preocupar-te per si cal esterilitzar els biberons o si el sistema digestiu de la criatura pot menjar l'aliment X abans de l'any. Senzillament algú ja li ha donat algun trosset de xocolata, una mica de fuet o llet de vaca normal i corrent als 8-9 mesos i has comprovat que no passa res amb aquestes collonades.
3 fills: festival del humor. Els que ja han perdut el nord completament amb els 2 fills i són (som) més rucs que ningú tenim tres fills. L'única diferència de quan tens el segon és que amb el tercer ja no t'esparvera res, ja saps què t'espera i que no hi ha res a fer per aturar aquesta espiral de bogeria domèstica. Això clar, a no ser que n'hi arribin dos de cop com al senyor Gerent, amb molta punteria ell i molt receptiva la seva dona. "El tercer fill puja sol", "el tercer es cria sol"; el pròxim que em digui aquesta frase li foto una escopinada al Martini. Potser sí que puja sol, però la roba no se la compra pas sol, ni es canvia els bolquers, ni res. Total, reset. Torna a començar.
Ah, guardeu-vos bé de tenir tots els fills del mateix sexe. Jo després de tenir tres filles encara sento com a mínim un cop per setmana el mític "què, ara el nen?" o bé el "Anaveu a pel nen, oi?". Feu-me un favor, aneu a prendre pel cul. Amb tota l'educació pel món, però pel cul.
Ah, no ho he dit abans, Double Combo és fer que algun fill neixi quan treguis bolquers a algun de més gran. Feu-ho i convertireu la casa en l'AquaDiver dels pixats... un epic fail en tota regla XD
La secció pinta bé, comença amb un monòleg, força ensucrat, sobre una de les etapes de tenir fills (decidir tenir-ne, fer el chiqui-chiqui, embaràs, parir...) i llavors comença la debacle: la Míriam ha voltat hospitals i s'ha dedicat a entrevistar pares i mares passerells, la gran majoria amb només un fill (ara desenvoluparé més això), sobre experiències, sentiments, etc. Per què dic que la gran majoria només té un fill (a part de perquè ella ho diu)? Doncs perquè es nota.
Progressió humana segons el recompte de fills (teoria reduccionista de surfzone):
1 fill: això és Hollywood. Vius en un anunci de Tampax, tot és de color rosa (especialment abans de parir), vas a la botiga i et col·loquen tota la merda haguda i per haver, molta de la qual no faràs servir en la vida, escoltes consells de tothom, llegeixes llibres, vas a classes de prepart (per sort, el ginecòleg ens va estalviar aquesta mena de tonteria sectària)... Un cop ha nascut la criatura, canvi absolut: no tenen manual d'instruccions. Tot el que t'havien dit no serveix per a res; tot el que et passa, no surt als llibres. Tires endavant a trompicons, però mai has de reconèixer que tens dubtes. El teu fill és el millor, el que beu més llet de la teta, el que amb 2 mesos parla, amb 5 ja camina i si no vigiles amb 9 mesos ja ha fet la primera marató, de llest que és. Els pares continuen comprant-ho tot, esterilitzant qualsevol cosa que hagi de tocar el pollet. Quan porten 4-5 mesos sense dormir ni una puta nit seguida, llavors comencen a sortir els tòpics. El més estès és el "però compensa" o "però t'omplen tant" (trobo que l'únic que omplen és el cubell de la roba bruta fins dalt). De totes maneres, com que només hi ha un fill per a quatre mans, llavors continues apardalat anys i panys (veure'n exemple al bloc de la Noa, si encara no l'ha tancat un altre cop, clar). La meva teoria és que en aquest estadi es queden la majoria que han de tenir fills per la pressió social.
2 fills: Chaos AD. Ja durant l'embaràs es comença a ensumar el fracàs: la mare no pot dormir quan està cansada, perquè resulta que la criatura que volta per casa demana atenció tot el dia. Això només és un dels avisos, els quals quan arriben ja és massa tard per fer-se enrere. Durant la gestació no hi ha temps de llegir llibres ni escoltar consells i, a més, ja recordes que no serveix de res llegir tot allò. Llavors arriben els gelos, la competició entre germans per cridar l'atenció, baralles, crits nocturns, etc. Intentes que el fill gran, anteriorment conegut com el rei del mambo, no se senti desplaçat, però clar, ara ja cal dividir i el petit demana molta més atenció. Et sap greu deixar al gran de banda, fins que arriba un dia en què penses que s'ha de curtir i punt (error: t'ho farà pagar més endavant). La casa és un caos, no dones abast a fer neteja que ja torna a ser tot brut, et poses molt nerviós, però no hi ha res a fer. Fa temps que has deixat de preocupar-te per si cal esterilitzar els biberons o si el sistema digestiu de la criatura pot menjar l'aliment X abans de l'any. Senzillament algú ja li ha donat algun trosset de xocolata, una mica de fuet o llet de vaca normal i corrent als 8-9 mesos i has comprovat que no passa res amb aquestes collonades.
3 fills: festival del humor. Els que ja han perdut el nord completament amb els 2 fills i són (som) més rucs que ningú tenim tres fills. L'única diferència de quan tens el segon és que amb el tercer ja no t'esparvera res, ja saps què t'espera i que no hi ha res a fer per aturar aquesta espiral de bogeria domèstica. Això clar, a no ser que n'hi arribin dos de cop com al senyor Gerent, amb molta punteria ell i molt receptiva la seva dona. "El tercer fill puja sol", "el tercer es cria sol"; el pròxim que em digui aquesta frase li foto una escopinada al Martini. Potser sí que puja sol, però la roba no se la compra pas sol, ni es canvia els bolquers, ni res. Total, reset. Torna a començar.
Ah, guardeu-vos bé de tenir tots els fills del mateix sexe. Jo després de tenir tres filles encara sento com a mínim un cop per setmana el mític "què, ara el nen?" o bé el "Anaveu a pel nen, oi?". Feu-me un favor, aneu a prendre pel cul. Amb tota l'educació pel món, però pel cul.
Ah, no ho he dit abans, Double Combo és fer que algun fill neixi quan treguis bolquers a algun de més gran. Feu-ho i convertireu la casa en l'AquaDiver dels pixats... un epic fail en tota regla XD
dimecres, 27 d’abril del 2011
Hora de purgar!
Estem en època de retallades. Tisora cap a la sanitat: zas! Tisora cap a la cultura: zas! Tisora cap als sous i privilegis dels polítics... ai no, això no, és veritat. Que maco és poder gastar els diners dels altres...
I resulta que Manel Fuentes demana 900.000 euros per renovar. Amb això s'ha de pagar el seu sou i el de 3 guionistes. Res més. No cal pensar-s'ho ni un moment. Retallada a l'instant! I perquè no ho trobem tant car, de regal ens ofereix fer un programa de televisió... si el que caldria fer és donar-li diners perquè no surti per la tele!
A la ràdio intenta ser mordaç, a l'estil Terribas, preguntant i repreguntant si no li contesten les preguntes, però la veritat és que ho fa força malament, talla massa i, especialment, no sap massa de què parla. L'altre dia en un debat sobre energia nuclear estava completament perdut, però tot i així continuava intervenint i tallant a plaer.
L'únic que se salva són els xats (el Ferrussola-Mascó treu foc, el Noguera-Flavià és per plorar de riure) i els bons vivants, que fan angúnia de tants pèls a sopa que troben a tot arreu.
Si tant sap tallar, retallem ja!
I resulta que Manel Fuentes demana 900.000 euros per renovar. Amb això s'ha de pagar el seu sou i el de 3 guionistes. Res més. No cal pensar-s'ho ni un moment. Retallada a l'instant! I perquè no ho trobem tant car, de regal ens ofereix fer un programa de televisió... si el que caldria fer és donar-li diners perquè no surti per la tele!
A la ràdio intenta ser mordaç, a l'estil Terribas, preguntant i repreguntant si no li contesten les preguntes, però la veritat és que ho fa força malament, talla massa i, especialment, no sap massa de què parla. L'altre dia en un debat sobre energia nuclear estava completament perdut, però tot i així continuava intervenint i tallant a plaer.
L'únic que se salva són els xats (el Ferrussola-Mascó treu foc, el Noguera-Flavià és per plorar de riure) i els bons vivants, que fan angúnia de tants pèls a sopa que troben a tot arreu.
Si tant sap tallar, retallem ja!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)