Flors

Unes quantes fotos per a un concurs de flors...

Sempre hi ha tronats al món. Un d'aquests és Ken Block, pilot de ral·li, especialista de cinema (no m'estranya) i intrèpid en general.
Moments que m'agraden més del vídeo:
El salt del canvi de rasant on empalma (i on perd una càmera del frontal, adéu GoPro).
El cameo de Pastrana.
La volada amb el cotxe totalment creuat.

Llibre: Les bruixes d'Arnes, de David Martí

Em van donar aquest llibre el sant Jordi de 2012, a canvi de mig litre de sang, més o menys. La iniciativa d'Edicions 62 de regalar llibres als donants en un dia en què ells fan negoci és molt lloable; sigui com sigui, jo ho vaig saber al final, sóc donant habitual, i amb el piscolabis que ofereixen, ja en tinc prou: sóc un golafre de mena.

Pel que fa al llibre, està molt bé, és una història ben narrada, amb detalls ben escabrosos (com toca sempre que surt la Inquisició a qualsevol lloc), intriga i esperança a parts iguals.

De totes maneres, el llibre deixa moltes coses obertes o penjades, com per exemple, l'aparició del nen pastor o el destí d'algun personatge (és complicat no fer filtracions de la trama), i sembla que David Martí no sàpiga com acabar el llibre, ja que a partir del 70-80% del llibre, es troba a faltar acció que aporti alguna cosa al llibre.

Tot i aquest punt negatiu, el llibre val la pena, ja que en té molts de positius, com ara la inclusió d'un mapa dibuixat a mà alçada de la zona, imprescindible per a exjugadors de rol de ment malalta.

He fet la Trailwalker

 Amb els Wacky Walkers ens vam apuntar a la Trailwalker, vam començar-la dissabte a les 10 i 5 del matí i vam acabar-la ahir, diumenge, a les 10 i 20 del matí, després de 24 hores, 16 minuts i 6 segons de riure, xerrar, caminar i patir. Diria a parts iguals, però crec que la majoritària, a part de caminar, va ser patir.
Al final, vam arribar al final, que és el que comptava, però si volem mirar els números, vam ser l'equip número 89 en arribar, també vam estar entre els només 77 equips sense cap abandonament entre els membres. De fet, podríem dir que l'únic abandonament va ser el del cotxe del Josep, que dissabte al matí ja li feia mandra arribar a Olot (el cotxe, no el Josep).
Un cop dit tot això, unes quantes fotos, poques, per il·lustrar el drama:

Uns dies abans cal preparar el cos, sobretot amb carburant. Moltes calories, i de qualitat, com aquests scones casolans amb nata i melmelada.

També calen quantitats ingents de proteïna i verdura, com hamburgueses amb samfaina, just després d'un plat descomunal d'arròs. Tota caloria serà benvinguda durant la cursa!

Els de Sitio Club ens vam fer unes samarretes magnífiques, amb tot el recorregut marcat per davant, màniga i darrere. Gràcies! Van ser el nostre uniforme de carrera, quan avançaves (o t'avançaven), moltíssima gent comentava que era una canya de samarreta. Sabeu què? Tenien raó, era una canya!

Arribant a Sant Feliu de Guíxols, ja contenint les llàgrimes d'emoció, només quedava el martiri final, la baixada fins al mar.

I aquí les últimes passes abans d'arribar al passeig marítim, amb l'equip totalment exhaust, amb poques ganes d'explicar-nos coses després d'un dia sencer junts, compartint totes les passes que vam fer, a uns metres de veure la línia d'arribada i les famílies.

I a l'apartat anècdotes, una foto dels 2 parells de mitjons que vaig fer servir. Els de la dreta em van durar fins a Girona (gairebé 60 km), on vaig tornar-me a obrir les butllofes dels talons, em vaig treure la roba de dia (malla curta, samarreta, barret i res més) i em vaig posar la roba de nit (malla llarga, samarreta tèrmica, jaqueta, buf, guants i gorra). Contra tot pronòstic i després del penós estat físic detectat després de sopar a l'aire lliure amb molt fred, aquest canvi de roba (i un ibuprofen) va fer-me millorar. Val la pena dir que l'organització s'hauria de repensar això de no deixar entrar menjar al pavelló de Girona, va ser molt dur haver de sopar a l'aire lliure després de tantes hores d'esforç :-(
Els altres mitjons, els de l'esquerra, són els que van arribar fins el final. Les taques dels talons són del líquid que va sortir quan les butllofes van dir prou, van deixar de drenar i van rebentar. Tot i l'angúnia de trobar els peus molls, es va acabar el dolor, així que va ser tota una sort!

Camí del cotxe vaig veure això. Si hagués estat un altre dia, però amb el mateix cansament, ho hagués intentat... però ahir no era el dia. Vam estar fent números alt per alt amb el Javi i suposem que entre els dos ens vam menjar, si haguéssim tornat a muntar els talls de fruita, unes 30-40 peces de fruita cadascun, pel cap baix. Val la pena fer esment que la gran majoria van ser plàtans, així que podrem comprovar allò de si són tòxics o no...

I l'últim drama viscut ahir: baixar al safareig a estendre la roba. Els graons més complicats de pujar i baixar de la meva vida.

Recomptes, estadística i tonteria variada:

• Distància: 101,03 km.
• Temps: 24 hores, 16 minuts i 6 segons.
• Calories gastades: 7355.
• Calories ingerides: més, moltes més.
• Diferència de pes: -0,6 kg (de dissabte al matí a dilluns al matí).
• Butllofes: 2 (una per turmell).
• Passes: 138959 (i d'aquí puc extrapolar que la meva gambada és de 72 cm).
• Hores de son per recuperar: ahir diumenge vaig dormir al sofà després de dutxar-me, un parell d'hores. Després de dinar vaig tornar a dormir un parell d'horetes més. I al vespre, després de sopar, vaig anar al llit a les 9 i poc... i m'he llevat després d'una volta de rellotge, gairebé a 3/4 de 10.
• Agulletes: milions.

I com sempre, l'enllaç a l'activitat del Runkeeper.

Finisher i el gran dia

Diumenge passat vaig anar a córrer la Finisher (i ja van 4 anys seguits...). Aquest any es repetia el circuit de l'any passat, situat fora de Vic, cap a sota la creu de Gurb. Un circuit molt, molt exigent, i amb una pujada al turó del tennis que va fer acabar de morir els que no ho havíem fet abans.
Val la pena que us mireu el vídeo que surt a la pàgina web oficial, us fareu una mica la ideal del martiri (buscat) que vam passar. Al final d'aquest apunt també hi ha un altre vídeo, val la pena (potser més i tot que l'oficial).

I això són fotos de jo mateix a la dutxa, després del xou. Val la pena destacar el to grisós de la part superior, gràcies a les basses d'aigua barrejada amb marga, tan típica de la plana de Vic, i que contrasta amb el to negrós dels peus, amb molta acumulació de fulles, fang i altra porqueria variada, recollida amb molt d'amor durant la cursa. Vaig arribar amb moltes rascades i morats als genolls, i també amb un morat al palmell de la mà que m'arribava fins al canell (mai havia tingut un morat al palmell... cada dia s'aprenen coses noves).

I dit això, demà dissabte mateix marxem cap a Olot ben d'hora, ben d'hora, i carregats d'energia (com la que veieu a dalt) i il·lusió per caminar els 100 quilòmetres de la Trailwalker.
A tots els que ens heu fet donatius, gràcies, moltíssimes gràcies. A tots els que ens heu animat i ens animareu, també moltíssimes gràcies. Aquí us deixo unes trufes virtuals (van volar ahir a la feina).

I per acabar, el vídeo que va filmar l'Ivan Raga, un amic fotògraf de Calldetenes, m'encanten els fragments a molt baixa velocitat. Una canya!

Interval training cap a Sant Jordi

Ahir vaig anar a córrer una estona. La intenció era fer uns 7-8 km d'interval training pel costat del Gurri, un circuit circular de gairebé 4 km amb pocs canvis de pendent, molt pràctic per agafar referències. El problema va ser que vaig tenir la pensada de fer una mica de camí abans per escalfar, vaig passar per la granja El raurell... i d'allà ja podia anar cap al circuit...

... però vaig pensar que podia anar una mica més amunt... direcció Sant Julià... fins que em vaig acostar a Sant Jordi.

Tan maco que és i tants cables per tot arreu :-(  

I quan ja portava els 8 km que volia fer, vaig arribar al Gurri. Aquí veieu el pont del Bruguer, molt tapat encara passades les 11 del matí.

El repòs del guerrer, un arròs amb conill reciclat d'un guisat de conill de la setmana passada :-)

I per si no n'heu tingut prou, aquí teniu el track en format GPX.

Vic-Sant Jordi-Folgueroles-Sant Julià-Vic

Sortida matinal a córrer avui, amb l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses com a objectiu inicial... sí, és allà, aquell puntet blanc tan petit i allunyat.

Corrent, corrent, he passat pel camí del costat del Gurri (l'Ajuntament de Vic el té molt ben arreglat, i que duri), pel pont del Bruguer i he arribat al polígon industrial Malloles. Allà he anat per la vorera i creuant carrers fins a l'ermita de Sant Francesc-s'hi-moria (tot un nom... amb història). Allà s'agafa un altre camí de terra i ja pots arribar fins a Sant Jordi.

Un cop allà m'he animat a pujar cap a Folgueroles i seguir amunt, cap al dipòsit d'aigua que hi ha entre Sant Julià i Folgueroles. Si mireu el perfil i el meu ritme, entendreu quina pujada hi ha fins al dipòsit. Això sí, un cop he estat allà dalt, tot baixada fins a Vic!

   

L'arribada a Sant Julià per la banda del Mas Albareda és magnífica.

Com sempre, si voleu el fitxer GPX aquí el teniu.

Recordeu que estem buscant diners per a la Trailwalker...